bmsand-g

Presentació

Els inicis de la metodologia BMS daten dels anys setanta a Anglaterra. Els estudiosos i naturalistes de l'època es van adonar que les papallones diürnes d'Europa eren cada cop més escasses. Va ser aleshores quan es van plantejar idear un mètode que els permetés traduir aquesta sensació en fets contrastables. Van elaborar el Butterfly Monitoring Scheme. A partir de llavors diversos països i regions l'han posat en pràctica (Catalunya, Holanda, Bèlgica, Finlàndia...).

És evident la importància que té l'estudi dels éssers per sí mateix, però l'estudi de les papallones ens permet anar més enllà. Per què? Doncs perquè les papallones diürnes són el que s'anomena "uns bons bioindicadors" i això les fa encara més interessants. Són bioindicadors tots aquells éssers vius molt sensibles als canvis ambientals i per tant poden indicar quina és la qualitat dels ecosistemes i també la del planeta terra. A més les papallones tenen una sèrie de característiques que les fan molt properes al públic en general (populars, relativament fàcils d'identificar...) fet que es tradueix en facilitar-ne el seu estudi per tot tipus de persones.

Els objectius del BMSAnd són els següents:

  • Aportar noves dades sobre la biodiversitat d'Andorra
  • Proporcionar informació de les fluctuacions que experimenten les poblacions de papallones diürnes i detectar les tendències que podrien afectar l'estatus d'un determinada espècie
  • Monitorar els canvis en una localitat concreta i determinar l'impacte dels factors locals sobre les poblacions de papallones
  • Confirmar la presència de determinades espècies de papallones diürnes al país

SCL petit

Membre de la Societat Catalana de Lepidopterologia