Intuïm, a través del significat del concepte, que la biodiversitat té una dimensió temporal i que pot variar en el temps. De fet, l’evolució és la base i el motor principal de la biodiversitat, i la biodiversitat és el substrat d'aquesta evolució. La vida va aparèixer a la Terra fa aproximadament 3.900 milions d’anys, segons tota probabilitat de forma espontània, a partir d’unes reaccions bioquímiques entre molècules inertes. Aquest fenomen s’ha pogut recrear en laboratori i és, a hores d’ara, la millor explicació que tenim del “misteri de la vida”. A partir dels primers organismes vius (probablement uns bacteris que utilitzaven la llum solar per produir l’energia necessària a la seva supervivència), i al llarg dels mil·lenis, la vida s’ha anat escampant a tots els racons del planeta, ocupant, a poc a poc, la totalitat del medi. El resultat del procés d’evolució, el tenim davant dels nostres ulls. S’estima que actualment viuen a la Terra entre 10 i 50 milions d’espècies (en general, s’agafa la xifra de 12 milions com a xifra de treball), encara que els nostres coneixements siguin molt limitats pel que fa al cens exacte de la biodiversitat. L’any 2000, s’havia inventariat i descrit 1,75 milions d’espècies (tan sols uns 14% de la diversitat biològica total), i només els grups superiors es poden considerar ben coneguts. Però no sempre ha estat així, i la diversitat biològica ha anat augmentant o minvant segons les èpoques geològiques, dirigida per tot un conjunt de mecanismes i factors evolutius. Moltes espècies que van existir en temps prehistòrics ja no existeixen avui. És el cas, per exemple, dels mediàtics dinosaures. L’extinció, per tant, forma part de la dinàmica evolutiva. Res no és per sempre, i la biodiversitat no és cap excepció.      Les extincions massives, memòria del passat