Els instruments que s'utilitzen per enregistrar els moviments sísmics es denominen sismògrafs (sisme: terratrèmol; -grafo: escriptura).

Els primers sismògrafs van ser construïts a principis del segle XX. Actualment els sismògrafs són instruments molt sofisticats però el principi bàsic emprat és el mateix: una massa suspesa d'un marc que reposa sobre el sòl; la massa és, per tant, relativament independent del moviment del marc. Quan el marc es mou per les ones d'un terratrèmol, la inèrcia de la massa fa que aquesta estigui estacionària respecte al moviment del marc, de forma que aquest moviment relatiu és registrat amb una ploma en paper enrotllat a un tambor que gira. El registre es denomina sismograma.

El principi del sismògraf de pèndol pot utilizar-se pel moviment vertical i horitzontal del sòl. El moviment vertical pot ser registrat subjectant la massa a una molla penjada d'un marc de forma que el moviment de la massa marcarà un registre. Per moviments horitzontals el pèndol es mou com la porta d'una casa al voltant de les frontisses.