Discapacitats
Freqüències |
Percentatges |
|
Total |
853 |
100% |
Molt còmode/a |
286 |
33,5% |
Bastant còmode/e |
384 |
45,0% |
Bastant incòmode/a |
27 |
3,2% |
Molt incòmode/a |
4 |
0,5% |
No contesta |
9 |
1,1% |
Si demanem a la població d’Andorra si se senten còmodes en presència de persones amb algun tipus de discapacitat (física o psíquica) es comprova, que la gran majoria de les persones enquestades manifesten que se senten molt o bastant còmodes (78,5%). En molta menys proporció, s’opta per l’opció de intermèdia de ni còmode ni incòmode, depèn de la situació (17%) i, finalment, bastant o molt incòmode (3,7%).
Tot i que els homes se senten lleugerament més incòmodes que les dones en presència d’alguna persona amb algun tipus de discapacitat, la relació no és estadísticament significativa.
Amb relació a l’edat s’observa que la franja d’edat dels més joves, és a dir, de 18 a 24 anys, són els que afirmen sentir-se més incòmodes en presència de persones amb algun tipus de discapacitat (un 9% de les persones enquestades d’aquest interval d’edat manifesta que se sent bastant o molt incòmode i un 19% manifesta que segons la situació); per una altra banda, la franja d’edat que manifesta trobar-se molt o bastant còmode davant de persones amb algun tipus de discapacitat són els que corresponen a l’edat de 25 a 54 anys. És possible que la població més jove tingui menys experiència en determinades situacions (com relacionar-se amb una persona amb discapacitat) i per això els joves no saben gaire com actuar i tenen la sensació d’estar més incòmodes en aquestes situacions.
Quant al nivell d’estudis es comprova que a mesura que augmenta el nivell de formació acadèmica, també augmenten els percentatges que manifesten que se senten molt o bastant còmodes en presència de persones amb algun tipus de discapacitat.
Amb referència a l’ocupació, s’observa que els treballadors no qualificats i el personal administratiu o similar són els que presenten unes proporcions més elevades quant a sentir-se molt o bastant còmodes en presencia de persones amb algun tipus de discapacitat (85% i 84,5%, respectivament), seguit de directius, propietaris i comandaments intermedis (83%), professionals tècnics i similar (81%) i les mestresses de casa (80%). Per una altra banda, els professionals que manifesten sentir-se bastant o molt incòmodes són els estudiants i altres no ocupats, mestresses de casa (10% respectivament) i els treballadors de la indústria i el sector primari (7%).
Amb relació a la nacionalitat s’observa que andorrans, portuguesos són els que presenten els percentatges superiors de molt o bastant còmodes en presencia de persones amb algun tipus de discapacitat (82% i 79% respectivament), seguit dels espanyols (77%) i francesos i altres nacionalitats (71% i 62%, respectivament).
Gairebé 8 de cada 10 persones (concretament 7,85) d’Andorra manifesta sentir-se còmodes en presència de persones amb algun tipus de discapacitat. Si comparem aquests resultats amb els obtinguts en una enquesta europea (Eurobaròmetre 54.2 de l’any 2001)(1) també resulta que vuit de cada deu europeus se senten còmodes en presència de persones amb algun tipus de discapacitat.
2. I en general creu que les altres persones se senten còmodes o incòmodes en presència de persones amb alguna discapacitat?
|
Freqüències |
Percentatges |
Total |
853 |
100% |
Molt còmode/a |
76 |
9,0% |
Bastant còmode/e |
296 |
34,7% |
Ni còmode/a ni incòmode/a: depèn |
176 |
20,6% |
Bastant incòmode/a |
104 |
12,2% |
Molt incòmode/a |
16 |
1,9% |
No contesta |
184 |
21,6% |
Gairebé el 44% de la població creu que les altres persones se senten molt o bastant còmodes en presència de persones amb algun tipus de discapacitat, un 21% té la percepció que les altres persones es troben ni còmodes ni incòmodes (depèn de la situació), mentre que un 14% diu que creuen que les persones se senten molt o bastant incòmodes i, finalment, gairebé un 22% de les persones que no responen a la pregunta .
Per tant, i si comparem els resultats amb la pregunta anterior es pot veure que les persones tendim a manifestar que ens trobem molt o bastant còmodes en presència de persones amb algun tipus de discapacitat mentre que si hem d’opinar sobre com se senten les altres persones, és a dir, la nostra percepció a nivell personal del que pensa la resta, es comprova que el percentatge de molt o bastant còmode disminueix de manera considerable. Aquesta diferència es podria explicar en part segons l a teoria sobre la projecció d’actituds envers els altres grups socials, en el sentit d’atribuir als altres el que un no és capaç d’admetre respecte a un mateix, i seguint un gradient d’atribució d’aquestes actituds socialment “no correctes” (racisme, exclusió social, etc.) que s’atribueixen en major mesura a les persones que estan més allunyades de qui contesta. És a dir, que es perceben més les actituds discriminatòries en les altres persones que les pròpies.
Hi ha una relació significativa segons la variable edat. En aquests sentit, s’observa que a mida que augmenta l’edat les persones enquestades afirmen en una proporció inferior que la gent se sent molt o bastant còmoda en presència de persones amb algun tipus de discapacitat, però també disminueix la proporció de resposta, és a dir que les persones de més edat són les que menys han respost aquesta pregunta.
El 14% de les persones a les quals se’ls hi ha fet l’enquesta opinen que “les altres persones” no se senten còmodes en presència de persones amb algun tipus de discapacitat. Si comparem aquests resultats amb l’Eurobaròmetre de l’any 2001(2) (tot i que en aquesta enquesta no es recollia l’opció ni còmode ni incòmode i per tant els resultats obtinguts no són exactament comparables), el 40% dels europeus pensen que les altres persones no se senten còmodes en presència de persones amb algun tipus de discapacitat.
|
Freqüències |
Percentatges |
Total |
853 |
100% |
Gens difícil |
14 |
1,7% |
No gaire difícil |
101 |
11,8% |
En alguns casos |
178 |
20,9% |
Bastant difícil |
275 |
32,2% |
Molt difícil |
193 |
22,6% |
No contesta |
93 |
10,9% |
La majoria de les persones enquestades (55%) consideren que l’accés al transport públic a Andorra és bastant o molt difícil per a les persones que presenten algun tipus de discapacitat (un 32% manifesten que bastant difícil i molt difícil un 23%). Un 21% de la població enquestada creu que l’accés al transport públic és en alguns casos difícil i un 13,8% creu que no és gens difícil o no gaire difícil per als discapacitats (concretament, un 2% de les persones creuen que l’accés al transport públic per a persones discapacitades no és gens difícil i un 12% opina que l’accés no és gaire difícil). Un 11% de la població que respon l’enquesta no sap o no contesta a la pregunta.
Les diferències observades entre homes i dones són sobretot degudes a que hi ha més proporció d’homes que no han respost (el 13% del homes pel 8% de les dones), de manera que s’observa que són les dones les que manifesten en una proporció més gran que és bastant o molt difícil l’accés al transport públic de les persones amb algun tipus de discapacitat (59% de les dones respecte el 51% dels homes).
Segons l’edat s’observa que la majoria dels menors de 25 anys opinen que l’accés de les persones discapacitades al transport públic és bastant o molt difícil en un percentatge més baix que en els restants grups d’edat (un 46%), mentre que en els altres grups d’edat la majoria considera que l’accés al transport públic és bastant o molt difícil (entre un 55% i un 56%), si bé en augmentar l’edat hi ha més proporció de persones que no responen (fins el 12% dels majors de 40 anys).
Quant al nivell d’estudis, destaca que els que tenen nivell primari incomplet o sense estudis són els que menys consideren que l’accés al transport públic és bastant o molt difícil (45%) però també són els que amb més proporció no han respost (13%), mentre que en la resta de grups la majoria (entre un 55% i un 58%) diuen que l’accés al transport públic per a persones amb algun tipus de discapacitat és bastant o molt difícil.
Per ocupacions es pot veure que les persones amb professions més qualificades (propietaris o directius, professionals o tècnics), així com els treballadors del comerç i l’hoteleria, i els treballadors no qualificats, diuen majoritàriament que l’accés al transport públic per a les persones amb algun tipus de discapacitat és bastant o molt difícil (percentatges entre 59% i 69%), mentre que els estudiants i altres no ocupats i els treballadors de la indústria i la construcció pensen en una proporció més gran que l’accés de les persones discapacitades al transport públic no és gaire o gens difícil.
|
Freqüències |
Percentatges |
Total |
853 |
100% |
Gens difícil |
41 |
4,8% |
No gaire difícil |
192 |
22,5% |
En alguns casos |
269 |
31,5% |
Bastant difícil |
180 |
21,1% |
Molt difícil |
82 |
9,7% |
No contesta |
88 |
10,3% |
Quant a l’accés de persones amb algun tipus de discapacitat a serveis com hotels i restaurants d’Andorra, un 27% de la població enquestada considera que l’accés no és gaire o gens difícil (manifesten que no és gaire difícil un 22,5% i gens difícil un 5%). Un 31,5% de la població enquestada manifesta que l’accés a hotels i restaurants per a persones amb algun tipus de discapacitat és en alguns casos difícil i un 31% dels casos afirmen que l’accés per als discapacitats és bastant o molt difícil (concretament, un 21% de les persones creuen que l’accés de les persones discapacitades a restaurants i hotels és bastant difícil i un 10% opina que l’accés és molt difícil). Un 10% de la població que realitza l’enquesta no sap o no contesta a la pregunta.
Amb relació a les diferències observades entre homes i dones s’observa que són les dones les que més opinen que l’accés a hotels i restaurants de les persones amb algun tipus de discapacitat és bastant o molt difícil (35% de les dones en relació a un 27% dels homes que ho manifesten).
Quant a l’edat s’observa que a mida que augmenta l’edat disminueix el percentatge de persones que opinen que l’accés de les persones discapacitades a hotels i restaurants és bastant o molt difícil, per contra, també s’observa que són els més joves també els que consideren, en una proporció més gran, que l’accés és gens o no gaire difícil a aquests locals per a les persones amb algun tipus de discapacitat.
Segons el nivell d’estudis, destaca que els que tenen nivell primari incomplet o sense estudis són els que menys consideren que l’accés a hotels i restaurants és bastant o molt difícil (21%) però també són els que en més proporció no han respost (21%), mentre que en la resta de grups la majoria (entre un 31% i un 34%) diuen que l’accés a hotels i restaurants de les persones amb algun tipus de discapacitat és bastant o molt difícil.
Pel que fa a l’ocupació es pot veure que els professionals, tècnics i similars, així com els treballadors del comerç i l’hoteleria i els treballadors no qualificats afirmen en una proporció més gran que l’accés a hotels i restaurants per a les persones amb algun tipus de discapacitat és bastant o molt difícil (percentatges entre 40% i 35%), mentre que els directius, propietaris i comandaments, els treballadors de la indústria, construcció i sector primari, i els jubilats, són els que pensen en una proporció més gran que l’accés de persones discapacitades a hotels i restaurants és no gaire difícil o gens difícil (percentatges entre 36% i 32%).
|
Freqüències |
Percentatges |
Total |
853 |
100% |
Gens difícil |
62 |
7,3% |
No gaire difícil |
189 |
22,1% |
En alguns casos |
144 |
16,9% |
Bastant difícil |
146 |
17,1% |
Molt difícil |
80 |
9,3% |
No contesta |
232 |
27,2% |
Pel que fa a l’accés de persones amb algun tipus de discapacitat a llocs on es fan esports a Andorra un 29% de la població enquestada manifesta que l’accés no és gaire o gens difícil (un 22% manifesten que no és gaire difícil i un 7% gens difícil). Un 17% de la població enquestada manifesta que l’accés a llocs on es fan esports per a les persones amb algun tipus de discapacitat és en alguns casos difícil i un 26% dels casos afirmen que l’accés per als discapacitats és bastant o molt difícil (concretament, un 17% de les persones creuen que l’accés de les persones discapacitades a llocs on es fan esports és bastant difícil i un 9% opina que l’accés és molt difícil). Destaca un 27% de la població que realitza l’enquesta que no sap o no contesta a la pregunta.
Les diferències observades entre homes i dones són sobretot degudes a que hi ha més proporció de dones que no han respost (el 34% de les dones pel 21% dels homes), i s’observa que són les dones les que manifesten en una proporció més gran que és bastant o molt difícil l’accés de les persones amb algun tipus de discapacitat a llocs on es realitzen esports (30% de les dones respecte el 24% dels homes).
Segons l’edat s’observa que la franja de menors de 24 anys presenta el percentatge més elevat dels que creuen que l’accés a llocs on es fan esport és bastant o molt difícil (43%), per contra, també s’observa que són els més joves també els que consideren, en una proporció superior que l’accés de les persones amb algun tipus de discapacitat no és difícil en aquests locals esportius.
Quant al nivell d’estudis, destaca que els que tenen nivell primari incomplet o sense estudis són els que menys consideren que l’accés a llocs on es fan esports a Andorra és bastant o molt difícil (17%) però també són els que amb més proporció no han respost (55%), mentre que en la resta de grups la majoria (entre un 26% i un 28% aproximadament) diuen que l’accés a llocs on es fan esports per a les persones amb algun tipus de discapacitat és bastant o molt difícil.
Per nacionalitat, són els d’altres nacionalitats, seguits dels portuguesos, els que afirmen en una proporció superior que és bastant o molt difícil l’accés a llocs on es realitzen esports per part de persones amb algun tipus de discapacitat (32% i 28 % respectivament); però també són els d’altres nacionalitats, seguits dels andorrans i els francesos els que en una proporció més alta consideren que no és gens o gaire difícil l’accés a llocs on es realitzen esports.
Pel que fa a l’ocupació de les persones enquestades es pot veure que els estudiants i altres no ocupats, així com també els directius, propietaris i comandaments intermedis, són els que afirmen en uns percentatges més alts que és bastant o molt difícil l’accés a llocs on es realitzen esports per part de persones amb algun tipus de discapacitat (46% i 31,5%, respectivament); per contra, els jubilats i les mestresses de casa són els grups que ho afirmen en una proporció inferior (també són els grups que menys responen a la pregunta, probablement perquè no coneixen com són els accessos a aquests tipus de locals esportius).
|
Freqüències |
Percentatges |
Total |
853 |
100% |
Gens difícil |
75 |
8,8% |
No gaire difícil |
202 |
23,7% |
En alguns casos |
159 |
18,6% |
Bastant difícil |
159 |
18,6% |
Molt difícil |
77 |
9,0% |
No contesta |
181 |
21,2% |
Quant a l’accés de les persones que presenten algun tipus de discapacitat a cinemes, teatres, exposicions o algun altre tipus d’activitat cultural, un 32,5% de la població enquestada manifesta que no és gens o gaire difícil, un 19% afirma que en alguns casos i un 28% considera que l’accés a aquest tipus d’instal·lacions és bastant o molt difícil. Un 21% de la gent enquestada no sap o no contesta a la pregunta plantejada.
Les diferències observades entre homes i dones són que hi ha més proporció de dones que no han respost (el 24% de les dones pel 19% dels homes), i s’observa que són les dones que presenten percentatges superiors quan afirmen que es bastant o molt difícil l’accés a aquests tipus d’esdeveniments (un 31% de les dones respecte a un 25% en el cas dels homes).
Quant a l’edat s’observa que la franja dels més joves (de 18 a 24 anys) són els que més opinen que no es gaire o gens difícil l’accés a cinemes, teatres, exposicions o altes esdeveniments (50,5%), mentre que el grup d’edat que més afirma que es bastant o molt difícil, és el grup de 25 a 39 anys (33%).
Segons el nivell d’estudis, destaca que a més formació acadèmica augmenten els percentatges que opinen que és bastant o molt difícil l’accés a esdeveniments de caire cultural (també es pot observar que com més baix és el nivell acadèmic, més percentatge de no resposta).
Pel que fa a la nacionalitat s’observa que les persones d’altres nacionalitats (34%), francesos i espanyols (30% en cada grup), són les que afirmen més sovint que l’accés a aquests tipus de locals de tipus cultural és bastant o molt difícil, i són també els d’altres nacionalitats i els andorrans els que manifesten que no és gens o no gaire difícil l’accés a cinemes, teatres, exposicions, etc. (47% i 40%, respectivament).
Amb relació a la categoria professional es pot veure que els que més afirmen que les persones amb qualsevol tipus de discapacitat no ho tenen gaire o gens difícil a l’hora d’accedir a cinemes, teatres, exposicions, etc., són els estudiants i els altres no ocupats (46%), els directius, propietaris i comandaments intermedis (41%) i el personal administratiu o similar (38%). Es pot observar que en les restants ocupacions hi ha percentatges de no contesta més elevats (del 28% al 38%), fet que fa pensar que aquest perfil d’ocupacions pot ser que no coneguin tant la situació d’aquests locals perquè no els freqüenten o perquè no tenen tant contacte amb persones amb algun tipus de discapacitat i no s’han fixat en com són els accessos, i per això no es pronuncien.
Freqüències |
Percentatges |
|
Total |
853 |
100% |
Ben preparada |
239 |
28,0% |
Mal preparada |
359 |
42,1% |
Regular |
235 |
27,5% |
No contesta |
20 |
2,4% |
Un 42% de la població enquestada manifesta que Andorra està mal preparada quant a les rampes o voreres rebaixades per facilitar l’accés amb cadira de rodes, un 28% manifesta que està ben preparada al respecte i un 27,5% afirma que regular.
Quant a les diferències observades entre homes i dones, són les dones les que en una proporció més gran opinen que Andorra està mal preparada en relació a rampes i voreres rebaixades per facilitar l’accés de cadires de rodes (48% de les dones i 37% en el cas dels homes).
Per nacionalitat, són els andorrans i els espanyols els que afirmen amb un percentatge més alt que Andorra està mal preparada quant a rampes o voreres (44% i 43% respectivament), i, per contra, són els d’altres nacionalitats els que més afirmen que està ben preparada (42%), seguits, amb un percentatge inferior, dels francesos (36%).
Amb relació als estudis, s’observa que a mida que augmenta la formació acadèmica augmenta la proporció dels que consideren que Andorra no està preparada quant a les rampes o voreres rebaixades per facilitar l’accés amb cadira de rodes, en aquest sentit, el 31,5% de les persones amb estudis primaris no acabats o sense estudis afirmen que Andorra està mal preparada en aquest aspecte, pel 41% de les que tenen estudis primaris o secundaris bàsics, el 45% dels que tenen estudis secundaris superiors i el 46% de les persones enquestades que presenten estudis universitaris.
Quant a l’ocupació, són els professionals tècnics i similars els que opinen en una proporció més alta que Andorra està mal preparada pel que fa a voreres i rampes per facilitar l’accés de cadires de rodes (54%), seguits dels treballadors no qualificats (53%), i els treballadors del comerç, l’hostaleria i serveis personals (47%); per contra, els que manifesten una opinió més favorable i que afirmen que Andorra està ben preparada sobre aquest aspecte són els jubilats (41,5%) i els estudiants i altres no ocupats (35%)
Freqüències |
Percentatges |
|
Total |
853 |
100% |
Ben preparada |
88 |
10,4% |
Mal preparada |
547 |
64,2% |
Regular |
121 |
14,2% |
No contesta |
97 |
11,3% |
Un 64% de la població enquestada afirma que Andorra està mal preparada quant a semàfors amb so per a persones amb discapacitat visual, un 14% dels casos analitzats manifesta que regular i un 10% manifesta que Andorra està ben preparada en aquest sentit.
Amb relació a l’edat, s’observa que la franja d’edat compresa de 40 a 54 anys és la que opina amb més freqüència que Andorra està mal preparada amb relació als semàfors amb so per a discapacitats visuals (67%), seguit de l’interval de 25 a 39 anys (65%), encara que totes les franges d’edat opinen amb percentatges superiors al 60% que Andorra està mal preparada en aquest aspecte.
Quant a la nacionalitat, són els francesos i andorrans (74% i 67%, respectivament) els que manifesten amb un percentatge més gran que Andorra està mal preparada quant a semàfors destinats a discapacitats visuals, seguit dels portuguesos (66%), altres nacionalitats (65,5%) i els espanyols (59%).
Respecte als estudis, són les persones que presenten formació universitària els que manifesten amb una proporció més elevada que Andorra està mal preparada quant als semàfors adaptats a discapacitats visuals (74%), seguit de persones amb formació primària o secundària bàsica (64%) i les formacions secundaries superiors (61%).
Quant a l’ocupació, es comprova que les que presenten percentatges més alts són, en primer lloc, els professionals, tècnics i similars (71%), treballadors no qualificats (72%), i directius, propietaris i comandaments intermedis (71%). Per contra, les ocupacions que afirmen en una proporció més alta que Andorra està ben preparada en relació als semàfors destinats a incapacitats visuals són els estudiants i altres no ocupats (20%) i els jubilats (14%).
Freqüències |
Percentatges |
|
Total |
853 |
100% |
Ben preparada |
144 |
16,9% |
Mal preparada |
498 |
58,3% |
Regular |
180 |
21,1% |
No contesta |
31 |
3,7% |
Un 58% de la població a la qual se li ha fet l’enquesta manifesta que Andorra està mal preparada amb relació a voreres que no presentin obstacles ni forats, un 21% opina que regular i un gairebé 17% afirma que Andorra està ben preparada en aquests aspecte.
L’interval d’edat comprés entre 25 a 39 anys és el més crític ja que pensen que Andorra està mal preparada pel que fa a voreres sense obstacles ni forats (63%), seguit dels més joves (un 60% dels enquestats de 18 a 24 anys); per contra, el grup d’edat que opina en una proporció més elevada que Andorra està ben preparada quant a voreres sense obstacles ni forats són els de 55 anys o més anys (que afirmen que està ben preparada en un 22% dels casos).
Amb relació a la nacionalitat, són els portuguesos i els andorrans (61% i 60%, respectivament) els que opinen amb un percentatge superior que Andorra està mal preparada quant a voreres.
Segons els estudis, són els enquestats que presenten formacions secundàries superiors i universitàries (62,5% i 60%, respectivament) els que més creuen que Andorra està mal preparada pel que fa a voreres sense obstacles ni forats; per contra, els enquestats que afirmen en una proporció més gran que Andorra està ben preparada quant a les voreres són les persones que presenten estudis primaris no acabats o sense estudis (26,5%), seguit de les persones que presenten estudis primaris o secundaris bàsics (21%).
Quant a les ocupacions, s’observa que són els professionals, tècnics o similars els que afirmen en una proporció més elevada (66%) que Andorra no està preparada pel que fa a les voreres sense forats ni obstacles, seguit de les mestresses de casa (65%), els estudiants i altres no ocupats (61%), i els treballadors del comerç hostaleria i serveis personals (60%); per contra, les ocupacions que opinen que Andorra està ben preparada en aquest aspecte són, en primer lloc, els jubilats (26%), i en segon lloc, els treballadors no qualificats (23%).
Freqüències |
Percentatges |
|
Total |
853 |
100% |
Ben preparada |
201 |
23,6% |
Mal preparada |
326 |
38,2% |
Regular |
290 |
34,0% |
No contesta |
36 |
4,2% |
Un 38% de la població enquestada considera que Andorra està mal preparada quant als edificis amb rampes o accessos fàcils, gairebé un 24% creu que està ben preparada en aquest aspecte i un 34% afirma que regular.
Amb relació al sexe de la població enquestada s’observa que són les dones les que adopten una postura més crítica i manifesten que Andorra està mal preparada quant a edificis amb rampes o accessos fàcils (un 47% de les dones per un 30% dels homes). Aquesta percepció superior de les dificultats en l’accés als edificis per part de les dones podria explicar-se perquè s’han trobat més sovint amb aquests obstacles mentre desenvolupen algunes activitats derivades dels seus rols habituals (com portar cotxets de nadó, carrets de la compra, etc.).
Quant a l’edat, es comprova que les persones que més afirmen que Andorra està mal preparada en l’aspecte dels accessos als edificis són les que es troben en l’interval de 25 a 54 anys (amb percentatges del 41% en cadascun dels dos intervals d’edat). Per contra, els que tenen una millor opinió i creuen que Andorra està ben preparada en aquest sentit són els més joves i la franja dels de més edat (un 31% dels de 18 a 24 anys, i un 26% de 55 o més anys).
Respecte al nivell d’estudis, s’observa que els que presenten formacions de secundari superior i els universitaris són els que opinen en una proporció més elevada que Andorra està mal preparada quant a edificis amb rampes o accessos fàcils (41% i 40%, respectivament).
Segons l’ocupació, són els estudiants i altres no ocupats (37%), els jubilats (31%), i els directius, propietaris i comandaments intermedis (27%), els que manifesten amb un percentatge més gran que Andorra està ben preparada quant a edificis amb rampes o accessos fàcils.
Freqüències |
Percentatges |
|
Total |
853 |
100% |
Molt |
131 |
15,3% |
Bastant |
415 |
48,6% |
Poc |
221 |
25,9% |
Gens |
26 |
3,1% |
No contesta |
60 |
7,1% |
Un 15% de la població enquestada creu que, en general, Andorra ha millorat molt l’accés als llocs públics per a les persones amb discapacitat en els darrers deu anys, gairebé un 49% dels casos estudiats afirma que ha millorat bastant, un 26% afirma que ha millorat poc i un 3% que no ha millorat gens.
En relació amb el sexe de la població enquestada, són els homes els que manifesten en una proporció superior que Andorra ha millorat molt o bastant l’accés als llocs públics per a les persones amb discapacitat en els darrers deu anys (un 70% dels homes manifesten que ha millorat molt o bastant i un 57% en el cas de les dones).
Quant a l’edat, són els més joves (de 18 a 24 anys) els que afirmen amb un percentatge superior que Andorra ha millorat en aquest aspecte (74%), seguit de l’interval de 40 a 54 anys (65%).
Pel que fa al nivell d’estudis, es comprova que els que afirmen que Andorra ha millorat molt o bastant quant a l’accés als llocs públics per a les persones amb discapacitat en els darrers deu anys són els que tenen estudis universitaris (71%), les persones amb estudis primaris no acabats o sense estudis (68%) i amb estudis secundaris superiors (64%).
Quant a la nacionalitat, són els andorrans i francesos els que afirmen que Andorra ha millorat en els darrers deu anys els accessos a llocs públics per a les persones amb discapacitat (71% i 65%, respectivament), seguits dels espanyols (61%).
Segons l’ocupació, s’observa que els que creuen que Andorra ha millorat molt o bastant en els darrers deu anys en una proporció superior son els estudiants (73%), els directius, propietaris i comandaments intermedis (72%), el personal administratiu i similar, i els treballadors de la indústria i la construcció (un 67,5% en cada cas), i els jubilats (67%); per contra, els que opinen que ha millorat poc o gens en una proporció més gran són els treballadors no qualificats (47%), les mestresses de casa (42,5%), els treballadors del comerç, hostaleria i serveis personals (30%) i els professionals, tècnics i similars (29%).
Freqüències |
Percentatges |
|
Total |
853 |
100% |
Més |
726 |
85,1% |
Igual |
52 |
6,1% |
Menys |
20 |
2,4% |
No contesta |
55 |
6,4% |
Un 85% de la població enquestada afirma que les persones amb discapacitat que busquen treball tenen més dificultats per trobar feina que qualsevol altra persona, un 6% manifesta que igual i només un 2% de les respostes manifesten que les persones amb discapacitat tenen menys dificultat a l’hora de trobar feina.
Segons l’edat de la gent enquestada, s’observa que l’interval d’edat comprés entre 25 i 54 anys és el que afirma amb percentatges superiors que les persones amb discapacitat presenten més dificultats a l’hora de trobar una feina (87%), seguit dels més joves (84%).
Amb relació a la nacionalitat, andorrans i espanyols afirmen, en una proporció més elevada, que les persones amb discapacitat presenten més dificultats per trobar feina (88% i 86%, respectivament), seguits dels portuguesos (83%).
Pel que fa a l’ocupació, els que afirmen en un percentatge més elevat, que els discapacitats tenen més dificultats per trobar feina que qualsevol altra persona, és el personal administratiu i similars (94%), els treballadors del comerç, hostaleria i serveis personals (91%), els treballadors no qualificats (88%) i les mestresses de casa i els directius, propietaris i comandaments intermedis (86% i 85,5%, respectivament).
Freqüències |
Percentatges |
|
Total |
853 |
100% |
Totalment suficients |
8 |
0,9% |
Més aviat suficients |
49 |
5,8% |
Més aviat insuficients |
143 |
16,8% |
Totalment insuficients |
127 |
14,9% |
No sabia que existien |
384 |
45,0% |
No contesta |
142 |
16,7% |
Gairebé un 32% de la població enquestada creu que les ajudes econòmiques de Govern per a les empreses que contracten persones amb discapacitat són totalment o més aviat insuficients (més aviat insuficients representa un 17% dels casos i totalment insuficients un 15%), un 45% manifesta que no sabia que existien aquestes ajudes i un 7% dels casos analitzats consideren que aquestes ajudes són totalment o més aviat suficients.
Pel que fa al sexe, són els homes els que manifesten amb un percentatge superior que les ajudes econòmiques de Govern per a les empreses que contracten persones amb discapacitat, són més aviat o totalment insuficients (un 35% respecte a un 27,5% de les dones); les dones són les que afirmen en una proporció superior que no sabien que existien aquestes ajudes de Govern (un 49% respecte a un 41% dels homes que ho manifesten).
Segons l’edat, és l’interval de 55 anys o més (35%) i el de 25 a 39 anys (32,3%) els que afirmen, amb un percentatge més elevat, que aquestes ajudes econòmiques que ofereix Govern a les empreses que contracten persones amb discapacitat són més aviat o totalment insuficients, per contra, és la franja dels més joves (de 18 a 24 anys) els que opinen amb un percentatge més gran que aquestes ajudes són totalment o més aviat suficients (encara que només representen un 16% dels enquestats d’aquesta edat).
Pel que fa al nivell d’estudis, les persones amb formacions de primari o secundari bàsic (36%) i formacions universitàries (35%) són els que assenyalen en una proporció més elevada que aquestes ajudes són més aviat o totalment insuficients.
Quant a la nacionalitat, els nacionals francesos (43%) i els andorrans (33%) són els que afirmen en una proporció més gran que les ajudes econòmiques que ofereix Govern a les empreses que contracten persones amb discapacitat són més aviat o totalment insuficients.
En relació amb l’ocupació, el personal administratiu i similar, els directius, propietaris i comandaments intermedis (un 39% en cadascuna de les ocupacions), i jubilats (35%), són els que manifesten en una proporció més elevada, que les ajudes econòmiques que Govern ofereix a les empreses que contracten persones amb discapacitats són més aviat o totalment insuficients; per contra, els que afirmen, en una proporció més gran que aquestes ajudes són totalment o més aviat suficients són els estudiants i altres no ocupats (21%).
Freqüències |
Percentatges |
|
Total |
853 |
100% |
Totalment suficients |
7 |
0,8% |
Més aviat suficients |
34 |
4,0% |
Més aviat insuficients |
138 |
16,2% |
Totalment insuficients |
208 |
24,3% |
No sabia que existien |
294 |
34,4% |
No contesta |
173 |
20,3% |
Un 40,5% de la població enquestada manifesta que les prestacions econòmiques per a les persones amb discapacitat o la seva família són totalment o més aviat insuficients (més aviat insuficients representa un 16% dels casos i totalment insuficients un 24%), un 34% manifesta que no sabia que existien aquestes ajudes i un 5% dels casos analitzats afirmen que aquestes ajudes són totalment o més aviat suficients. Ressalta un 20% de la població que no sap o no contesta a la pregunta en qüestió.
Quant al sexe de la població enquestada, sembla que les dones creuen amb un percentatge lleugerament superior que les prestacions econòmiques a les persones discapacitades i la seva família són totalment o més aviat suficients (un 6,5% respecte a un 3,2% en el cas dels homes, tot i que els homes presenten un percentatge superior de no contesta).
Amb relació a l’edat, s’observa que a més edat de la població enquestada, més augmenta la percepció que aquestes prestacions són totalment o més aviat insuficients .
Segons els nivell d’estudis, les persones que presenten formació secundària superior i formacions de primari o secundari bàsic són els que presenten els percentatges més grans dels que creuen que aquestes ajudes són més aviat o totalment insuficients (44% i 42,5%, respectivament), seguits dels universitaris (36%). Atesa la correlació del nivell d’estudis amb el nivell socioeconòmic, cal suposar que els segments socials menys formats són també els més necessitats (i eventualment més sensibles) d’aquestes ajudes, en aquesta i en d’altres situacions.
Per nacionalitat, són els andorrans i els portuguesos els que presenten les proporcions més altes de la població que opina que les prestacions econòmiques són més aviat o totalment insuficients (el 43% i el 42%, respectivament), seguits dels espanyols (40%).
Quant a l’ocupació, el personal administratiu o similars (48%), els treballadors no qualificats (47%), i els jubilats (46%), són els que manifesten en una proporció superior que aquestes ajudes són més aviat o totalment insuficients.
|
Freqüències |
Percentatges |
Total |
853 |
100% |
Totalment d'acord |
354 |
41,5% |
Bastant d'acord |
302 |
35,4% |
Bastant en desacord |
70 |
8,2% |
Totalment en desacord |
52 |
6,1% |
No contesta |
74 |
8,7% |
Un 77% de la població enquestada afirma que està totalment o bastant d’acord amb l’afirmació que els nens/es amb discapacitats han d’acudir a les mateixes escoles que els altres nens/es, i un 14% manifesta, pel contrari, que està bastant o totalment en desacord. Un 9% de la població no contesta a la pregunta plantejada.
Segons l’edat, s’observa que són els més joves els que opinen en una proporció més elevada que els nens/es amb discapacitats han d’acudir a les mateixes escoles que els altres nens/es, en aquest sentit, la franja d’edat que correspon de 18 a 24 anys i la de 25 a 39 anys (percentatges de 88% i 79%, respectivament) són les que més ho afirmen.
Amb relació als estudis, es comprova que a més nivell d’estudis més augmenta la idea que els nens/es amb discapacitat han d’acudir a les mateixes escoles que els altres nens/es (els universitaris ho creuen en un 81% dels casos i les persones que presenten formació secundària bàsica i secundària superior ho pensen en un 78% dels casos).
La mitjana de les respostes en una escala entre 1 (totalment en desacord) i 4 (totalment d’acord) és de 3,23, el que significa que la població tendeix a considerar que els nens/es amb discapacitats han d’anar a les mateixes escoles que la resta d’infants . Segons l’Eurobaròmetre 54.2 de l’any 2001, la mitjana en el conjunt dels països europeus analitzats pel que fa a aquesta afirmació és similar (3,15).
|
Freqüències |
Percentatges |
Total |
853 |
100% |
Totalment d'acord |
265 |
31,0% |
Bastant d'acord |
283 |
33,2% |
Bastant en desacord |
107 |
12,6% |
Totalment en desacord |
88 |
10,3% |
No contesta |
110 |
12,9% |
Un 64% de les persones enquestades manifesta que és més difícil relacionar-se amb persones amb discapacitats psíquiques que amb persones amb discapacitats físiques, un 23% de la població opina que està bastant o totalment en desacord i un 13% no es manifesta al respecte.
Quant a l’edat, és l’interval de 25 a 54 anys el que presenta els percentatges més elevats dels que estan totalment o bastant d’acord amb aquesta afirmació (la franja de 25 a 39 anys ho creu en 69% dels casos i la de 40 a 54 anys amb un 67%); per contra, són els més joves (de 18 a 24 anys) els que afirmen en una proporció més elevada que estan bastant o totalment en desacord (31%).
Per estudis, es comprova que a més formació acadèmica més augmenten els percentatges d’estar totalment o bastant d’acord amb l’afirmació que és més difícil relacionar-se amb persones amb discapacitat psíquica que amb persones amb discapacitat física, en aquest sentit, es comprova que universitaris (71%) i formacions de secundària superior (65%) són els que presenten proporcions més elevades d’acord amb la afirmació plantejada.
Per nacionalitat, són els andorrans (67,5%) i els espanyols (65%) els que afirmen amb percentatges superiors que estan totalment o bastant d’acord amb l’afirmació que és més difícil relacionar-se amb persones amb discapacitat psíquica que amb persones amb discapacitat física; per contra, són els portuguesos (24%) els que afirmen amb més freqüència que estan bastant o totalment en desacord amb l’afirmació.
Segons l’ocupació, professionals, tècnics i comandaments intermedis (71,5%), mestresses de casa (69%), personal administratiu i similar (68,5%), i treballadors del comerç, hostaleria i serveis personals (68%), són els grups ocupacionals que diuen en una proporció més elevada que estan totalment o bastant d’acord amb l’afirmació; per contra, són els estudiants i altres no ocupats (30%), els directius, propietaris i comandaments intermedis (26%), i els treballadors de la indústria, la construcció i el sector primari (26%), els que opinen en proporcions més elevades que estan bastant o totalment en desacord amb la idea que és més difícil relacionar-se amb persones amb discapacitat psíquica que amb persones amb discapacitat física.
La mitjana entre 1 (totalment en desacord) i 4 (totalment d’acord) és de 2,98, és a dir que hi ha un acord moderat respecte aquesta afirmació, si es té en compte que en aquesta escala la puntuació central és 2,5. En aquesta qüestió la mitjana és inferior a l’europea (3,2).(3)
Freqüències |
Percentatges |
|
Total |
853 |
100% |
Totalment d'acord |
534 |
62,6% |
Bastant d'acord |
285 |
33,4% |
Bastant en desacord |
4 |
0,4% |
Totalment en desacord |
5 |
0,6% |
No contesta |
25 |
2,9% |
Un 96% de la població enquestada afirma que està totalment o bastant d’acord en que hi hauria d’haver més mesures per fomentar l’ocupació de les persones amb discapacitat, i només un 1% manifesta que està bastant o totalment en desacord.
Amb relació a l’edat, són els més joves, de 18 a 24 anys els que opinen en una proporció més elevada (100% dels casos) que hi hauria d’haver més mesures per fomentar l’ocupació de les persones amb discapacitat, seguit de l’interval de 25 a 54 anys (97%). Segons l’ocupació, les mestresses de casa (100%), els treballadors de la indústria, la construcció i sector primari, els estudiants i altres no ocupats (99% en cada grup), els treballadors dels comerç, la hostaleria i serveis personals (98%), i els directius, propietaris i comandaments intermedis (97%), són les ocupacions que presenten les proporcions més elevades dels que estan totalment o bastant d’acord amb l’afirmació que hi hauria d’haver més mesures per fomentar l’ocupació de les persones amb discapacitat.
La mitjana entre 1 (totalment en desacord) i 4 (totalment d’acord) és de 3,63, és a dir, que hi ha una aprovació general amb relació a aquesta afirmació. Aquesta qüestió no es pot comparar amb l’enquesta europea perquè no es va demanar en l’Eurobaròmetre de l’any 2001.
Freqüències |
Percentatges |
|
Total |
853 |
100% |
Totalment d'acord |
36 |
4,2% |
Bastant d'acord |
89 |
10,4% |
Bastant en desacord |
297 |
34,9% |
Totalment en desacord |
288 |
33,8% |
No contesta |
142 |
16,7% |
Gairebé un 69% de la població enquestada manifesta que està bastant o totalment en desacord amb que les persones amb discapacitat són menys productives en el seu lloc de treball, un 15% afirma que està totalment o bastant d’acord amb l’afirmació i un 17% no sap o no contesta a la pregunta.
Quant al sexe, són les dones les que pensen en una proporció superior que estan bastant o totalment en desacord en que les persones amb discapacitat són menys productives en el seu lloc de treball (ho creuen un 69,5% de les dones enfront d’un 68% dels homes).
Segons l’edat, és l’interval de 25 a 39 anys, el grup d’edat que afirma amb un percentatge més elevat que estan bastant o totalment en desacord amb que les persones amb discapacitat són menys productives en el seu lloc de treball (77%), seguits per la població de 18 a 24 anys (72,5%).
Pel que fa als estudis, les persones que presenten formació secundària superior són el grup dels que pensen amb percentatges superiors que estan bastant o totalment en desacord (74%), seguits dels universitaris (72%); per contra, són les persones que presenten formacions de primària o secundària bàsica les que en major mesura estan totalment o bastant d’acord amb l’afirmació plantejada (20%).
En aquest cas, la mitjana entre 1 (totalment en desacord) i 4 (totalment d’acord) és de 1,82, (més baixa que la en l’Eurobaròmetre 54.2 de l’any 2001, on obtenia una mitjana de 2,3), el que significa que la majoria de la població considera que l’afirmació és falsa.
Peu de pàgina
(1) Eurobarómetro 54.2 . Los europeos ante las minusvalias. 10 de maig de 2001.
Pàgina web: <http://imsersodiscapacidad.usal.es/idocs/F8/8.4.1-3617/8.4.1-3617.pdf>
(2) Eurobarómetro 54.2 . Los europeos ante las minusvalias. 10 de maig de 2001.
Pàgina web: <http://imsersodiscapacidad.usal.es/idocs/F8/8.4.1-3617/8.4.1-3617.pdf>
(3) Eurobarómetro 54.2 . Los europeos ante las minusvalias. 10 de maig de 2001.
Pàgina web: <http://imsersodiscapacidad.usal.es/idocs/F8/8.4.1-3617/8.4.1-3617.pdf>
