1.- Vostè estaria d’acord amb l’aplicació d’una llei (similar a les que hi ha en alguns països d’Europa) que prohibeixi fumar en els llocs de treball i els locals públics tancats?

Com podem veure, la majoria de persones enquestades, 82%, manifesten que estarien d’acord amb una llei que limités o prohibís el consum de tabac a determinats locals públics tancats i als lloc de treball. En sentit contrari, un 15% no hi estaria d’acord i un 3% es mostren indecisos.
Si relacionem les respostes donades amb variables sociodemogràfiques com sexe, edat, nacionalitat, nivell d’estudis, ocupació... només trobem una relació estadísticament significativa amb la variable grups d’edat. D’aquesta manera trobem lleugeres diferencies entre els individus de grups d’edat diferent pel que fa a estar d’acord o no amb que Andorra apliqui una llei que limiti el consum de tabac en certs espais. Així doncs per grups d’edat, els més joves, de 18 a 24 anys, són els que mostren un percentatge inferior en la resposta afirmativa, concretament d’un 75%, mentre que els enquestats de 55 anys o més tenen el percentatge més elevat amb un 87%. Pels grups d’edat intermedis, de 25 a 39 anys i de 40 a 54 anys trobem percentatges de 84% i 80% respectivament.
Aquesta pregunta ja es va formular en l’Observatori del segon quadrimestre del 2005, quan la llei de limitació del consum de tabac a determinades zones encara no havia entrat en vigor a Espanya. Les diferències percentuals són poc important, ja que en aquell cas un 81% de les persones enquestades es manifestaven en acord amb aquesta llei, i en l’actualitat el percentatge és del 82%.

Acord amb la llei del tabac

En qualsevol cas, tant la tendència com les cotes assolides manifesten un amplíssim consens social favorable a la llei del tabac

2.- Creu que aquestes lleis fan que en general les persones fumin menys?

Entre la població enquestada trobem que pràcticament un 56% considera que l’aplicació de lleis que limitin fumar a determinades zones, produeix que la gent realment fumi menys. Per contra, un 36% considera que no té aquests efectes, i un 8% no es pronuncia (Ns/Nc).

Si analitzem aquesta resposta relacionant-la amb la variable edat trobem relacions estadísticament significatives. Així doncs cal destacar que entre el grup d’edat més elevada (55 anys o més) i els més joves (de 18 a 24 anys), és on els percentatges de resposta afirmativa són més elevats, en concret d’un 57% i un 56,5% respectivament. Tot i així cal tenir en compte que entre els més gran, hi ha un 13% d’indecisió (responen Ns/Nc), mentre que entre els més joves aquesta proporció no arriba al 3%. Entre aquells que consideren que aquestes lleis no fan disminuir el consum de tabac destaca una altra vegada el grup més jove amb un 41% i el grup de 25 a 39 anys amb un 39%.

També podem dir que entre nacionalitats diferents hi ha diferències estadísticament significatives pel que fa a valorar l’efecte de les lleis del tabac en el seu consum. Els francesos destaquen per sobre tots els altres grups nacionals, ja que un 81% considera que el consum disminueix. Entre els espanyols només un 49% ho afirmen.

Entre els individus enquestats que tenen estudis universitaris o estudis de batxillerat o FP, hi ha un percentatge superior que consideren que les lleis que limiten el consum de tabac a determinades zones fan que aquest consum disminueixi. Concretament trobem un 60% en cada grup. En canvi aquest percentatge disminueix a un 46% pels individus que tenen estudis ESO o batxillerat elemental, i en un 54,5% per aquells que tenen estudis primaris o sense estudis. Tot i així cal tenir en compte que hi ha percentatges importants de persones que no contesten aquesta pregunta, especialment entre aquells que tenen estudis bàsics (16%) i aquells que tenen estudis d’ESO, batxillerat elemental o FP-1 (10%). Per contra els enquestats amb nivells educatius més elevats no mostren percentatges tant alts d’indecisió (resposta de “no sap / no contesta”).

Si comparem els resultats obtinguts en l’observatori de l’any 2005 i l’actual, podem apreciar un augment important del percentatge de persones que consideren que aquest tipus de lleis fan que les persones acabin fumant menys. D’aquesta manera passem d’un 38% l’any 2005 al 56% actual. A més a més el nombre de persones que no contesten ha experimentat un retrocés del 11% al 8% actual.

 

3.- Quines mesures creu que són més efectives per disminuir el consum de tabac?

Entre les mesures que la població d’Andorra considera com a més eficients perquè disminueixi el consum de tabac destaquen: la prohibició del consum de tabac en llocs públics (26%), la informació sobre els efectes nocius del tabac (23,5%) i l’increment del preu del tabac (12,5%). També trobem un nombre elevat de persones que ens indiquen altres tipus de mesures, entre les quals destaquen la voluntat pròpia, l’educació a les escoles, la prohibició de la venda...

La mesura considerada com a més eficient per disminuir el consum de tabac, la prohibició del consum de tabac en llocs públics, és més citada pels individus més joves, amb un 35%, respecte el 18% del grup dels individus de 55 anys o més. I en especial per aquells que tenen estudis universitaris, amb un 34%, respecte el 21% d’aquells que tenen estudis primaris o secundaris bàsics (ESO o Batxillerat elemental) o el 23% dels que tenen estudis primaris incomplets o sense estudis. La informació sobre els efectes del tabac, que té un percentatge de suport del 23%, és contestada en especial pels individus de 55 anys o més (27%) i altra vegada per aquells que tenen estudis universitaris amb un 27%. Pel que fa a la tercera mesura més contestada pels enquestats, l’increment del preu del tabac, destaca el baix percentatge de joves de 18 a 24 anys que l’han contestat, amb un 5%, respecte el 15% dels de 25 a 39 anys o el 13% dels de 40 a 54 anys.

No podem destacar cap més relació estadísticament significativa entre aquesta pregunta i altres variables sociodemogràfiques.

4.- Vostè fuma o ha fumat...?

A la pregunta en que hem demanat si les persones enquestades fumen o bé si havien fumat anteriorment, trobem que el 43,5% afirma no fumar ni haver fumat mai, un 29,4% que fuma cada dia, un 22,5% que ara no fuma però havia fumat de manera habitual. Finalment, un 4,4% afirmen que fuma de manera ocasional.

Entre aquelles persones que fumen cada dia trobem un 33,5% d’homes, per un 25% de dones. També trobem un percentatge superior d’homes (27%) que de dones (18%) entre aquells individus que afirmen haver sigut fumadors, però que en l’actualitat no ho són. Contràriament veiem que les dones tenen un percentatge bastant superior al dels homes pel que fa a l’opció de no haver fumat mai, amb un 53% i un 34% respectivament.

Per edats veiem que aquells que en major proporció fumen cada dia, són els individus d’edats compreses entre els 25 i 39 anys per una banda (38%) i aquells de 40 a 54 anys per l’altra (35%). En tots dos grups d’edat a més a més veiem que aquells que tenen percentatges superior són els homes, amb un 46% respecte el 29% de les dones (edat entre 25 i 39 anys) i un 38% dels homes respecte el 31% de les dones (edat entre 40 i 54 anys). Contràriament, entre els joves de 18 a 24 anys trobem que són les dones les que fumen més amb un 32% respecte el 27% dels homes. Entre aquells que havien estat fumadors habituals destaquen les persones que es situen en la franja d’edat a partir dels 40 anys amb un percentatge al voltant d’un 29%. Finalment podem veure que són els més joves (de 18 a 24 anys) i els més gran (55 anys o més), aquells que no han fumat mai, amb un percentatge del 49% i el 56% respectivament.

Si ens fixem en amb les nacionalitats de les persones enquestades, veiem que els portuguesos destaquen amb un 54% els individus que no han fumat mai; entre els francesos trobem percentatges idèntics entre aquells que fumen cada dia (36%) i aquells que no han fumat mai; un 38% dels espanyols afirma no haver fumat mai, i entre els andorrans destaca també el 45% de persones que afirmen no fumar ni haver fumat mai.

Comparació percentatges de fumadors Andorra, Espanya, França i Europa

Com podem veure a partir de les dades del Eurobaròmetre(1), el percentatge de fumadors a Andorra és lleugerament superior a la mitjana de fumadors d’Europa, amb un 34% i un 32% respectivament. També es situa una mica per sobre de França, amb un percentatge del 33% i s’iguala a Espanya. Pel que fa al a la població que havia fumat de forma habitual, però que actualment no ho fa, la població andorrana mostra un percentatge del 22%, percentatge per sobre de la mitjana europea (21%), la espanyola (17%), però per sota de francesa (24%). El percentatge de persones que no han fumat mai a Andorra és pràcticament igual que en el cas de França (43%) i inferior que la mitjana europea i que la de Espanya (47% i 48% respectivament).

Fuma habitualment?

Podem agrupar les opcions de resposta donades en dues: fumadors i no fumadors. D’aquesta manera podem comparar els resultats actuals amb els obtinguts en l’Observatori del 2005, que també es va plantejar aquesta pregunta.

Taxes de fumadors a Andorra 2005/2007

Com podem veure els percentatges de fumadors i no fumadors s’han mantingut pràcticament igual des del 2005, amb una lleugeríssima disminució d’un punt percentual dels fumadors en l’actualitat.

(Als que fumen. N= 299)
5.- Li agradaria deixar de fumar?

Un 70% dels enquestats que fumen, afirmen que els agradaria deixar de fumar, mentre que un 27% responen que no voldrien deixar de fumar, i un 3,3% es mostren indecisos.
No trobem relacions estadísticament significatives entre els resultats obtinguts en aquesta pregunta i variables sociodemogràfiques com edat, sexe, nacionalitat, nivell d’estudis...

Comparació entre Andorra i Espanya

En el cas d’Espanya, el percentatge de fumadors que desitgen deixar de fumar és inferior al d’Andorra, amb un 66% respecte el 70%. Per una altra banda aquells que no volen deixar de fumar són un 27% dels fumadors d’Andorra i un 30% d’Espanya(1)..

Li agradaria deixar de fumar?

(Als que actualment no fumen però havien fumat habitualment. N= 199)
6.- Per quin/s motiu/s va deixar de fumar?

Entre la població enquestada que abans fumava i en l’actualitat no fuma, el 71% ho va deixar per motius de salut o malaltia, el 6% perquè es va quedar embarassada, el 5% per la força de voluntat i la conscienciació. Un 8% comenta que ho va deixar per motivacions vàries com per complir una promesa, pel preu del tabac...

Un 52% dels enquestats afirma que normalment no ha d’estar en un entorn on hi ha fum de tabac, mentre que un 48% respon afirmativament.
Podem veure clarament una relació estadísticament significativa entre l’edat de l’enquestat i el fet d’haver d’estar en entorns on predomina el fum del tabac: a menys edat més contacte en entorns d’aquest tipus. D’aquesta manera veiem que el 79% dels joves de 18 a 24 anys afirmen estar normalment en entorns amb fum de tabac, per un 53% dels que tenen de 25 a 39 anys, un 52% dels que tenen entre 40 i 54 anys i un 25% pels que tenen 55 anys o més. Podem deduir que aquesta relació es deu a que els més joves freqüenten de manera més assídua locals d’oci o bars on la concentració de fum és més notable.

Per altra banda, si tenim en compte la nacionalitat dels enquestats, tot i no haver-hi diferències molt important, sí que veiem tendències diferenciades. Així doncs podem veure que entre els enquestats de nacionalitat portuguesa i el col·lectiu d’altres nacionalitats (argentins, italians...), trobem percentatges superiors en la resposta afirmativa, amb un 55% i un 59% respectivament. És possible que una de les explicacions sigui que, dins d’aquestes nacionalitats, hi ha més proporció de persones que treballen en llocs on hi ha fum (restauració...) .

També destaquen percentatges superiors de persones que afirmen haver d’estar de forma habitual en entorns amb fum, segons l’ocupació i sector laboral en el que treballen. D’aquesta manera, trobem percentatges estadísticament significatius entre els estudiants amb un 72%; els treballadors de comerç, hoteleria i serveis personals (67%); els directius, propietaris i comandaments intermedis (59%); i entre els treballadors de la indústria, construcció o agricultura (59%). I per sector destaquen clarament pel que fa a percentatges superiors en la resposta afirmativa, els enquestats que treballen en sectors com la hoteleria i la restauració (83%), l’oci (79%) i el sector industrial i garatges (60%).

(Als que normalment han d’estar en un entorn amb fum. N= 424)
8.- A on es troba aquest entorn?

De les persones que normalment han d’estar en zones amb fum de tabac, un 66% respon que es tracta de bars i/o restaurants, un 36% a la feina, un 24% a la pròpia llar i un 22% en llocs d’oci.

9.- Li molesta estar en un lloc on ha de respirar fum de tabac?

Un 29% respon que el fum dels tabac els molesta molt; un 27% que bastant, un 20% que poc i un 23% que gens.

Agrupem les diferents possibilitats de resposta per tal de relacionar els resultats obtinguts en aquesta pregunta amb diferents variables sociodemogràfiques. D’aquesta manera podem constatar que a les dones estar en un lloc on s’ha de respirar fum de tabac els molesta molt o bastant en un percentatge superior que els homes, amb un 62% i un 50% respectivament.

També podem relacionar els resultats obtinguts en aquest pregunta amb els resultats de preguntes anteriors sobre la temàtica del consum de tabac. En aquest sentit podem veure una relació estadísticament significativa entre el fet d’estar d’acord amb l’aplicació d’una llei, similar a la que trobem a Espanya i a altres països, sobre la limitació de fumar en llocs de treball i locals públics tancats, i el fet que el fum de tabac molesti més o menys. Entre les persones enquestades que es mostraven d’acord amb l’aplicació d’una llei de restricció del consum de tabac, trobem que en un 62% el fum del tabac els molesta molt o bastant, mentre que aquelles persones que es mostraven en desacord amb aquest tipus de llei, els percentatge baixa a un 22%.

Al mateix temps podem trobar també una relació estadísticament significativa entre aquells que consideraven que aquest tipus de lleis acabaven fent que la gent fumi menys i el fet que el fum de tabac els molesti més o menys. Així entre els que creuen en l’efectivitat d’aquest tipus de llei trobem un 66% d’individus que el fum de tabac els molesta molt o bastant, mentre que entre aquells que no mostraven aquesta confiança, el percentatge de la molèstia del fum baixa a un 41%.

Aquesta relació també és present entre el fet d’haver d’estar en entorns on hi ha fum de tabac i el fet que aquest et molesti. Entre aquells que normalment no han d’estar en aquest tipus d’entorn el fum els molesta molt o bastant en un 62%, mentre que a aquells que sí que hi estan el percentatge es situa al voltant del 50%.

Finalment els resultats d’aquesta pregunta mantenen una relació estadística significativa molt forta amb el fet de l’individu sigui fumador o no. Entre els que havien estat fumadors i aquells que no ho són ni ho han estat mai, trobem un percentatge molt més superior de persones que el fum de tabac els molesta molt o bastant, amb un 57% i un 75%. En sentit contrari aquells que fumen ocasionalment, i aquells que fumen cada dia, aquest percentatge es situa en un 38% i un 30% respectivament.

Peu de pàgina

(1) Attitudes of Europeans towards tabaco, Eurobarometer, European Commission, (november, 2006)

(2) CIS, Tabaquismo y nueva normativa anti-tabaco 2006, (novembre 2006).