Relacions transfronterers
Com es pot observar al gràfic, hi ha un percentatge baix de persones que viuen o hagin viscut a la Seu d’Urgell o comarca (el 4% davant el 96%), que hi estudien o hi hagin estudiat (el 5,4% davant el 95%) i que treballen o hagin treballat ( el 3,6% davant el 96%). Dels enquestats que afirmen tenir alguna vinculació -sigui de treball, formació o residència, amb la ciutat o zona veïna- destaquen els andorrans (el 6,3%) i els espanyols (el 4,6%) i els que porten més anys de residència al país (el 5,9%). Tot i així, al tractar-se de pocs casos, no es poden obtenir tipologies de persones en funció de les diferents variables sociodemogràfiques.
Com en el cas anterior, són pocs els enquestats que afirmen que algun membre de la seva llar hagi viscut a la Seu d’Urgell o comarca, que hi estudiï o que hi hagi estudiat o que hi treballi o hi hagi treballat.
|
Freqüències |
Percentatge |
Total |
858 |
100 |
Sí |
123 |
14,3 |
No |
735 |
85,7 |
Com mostren els resultats, el 14% dels enquestats tenen familiars amb els quals tenen contacte a la Seu d’Urgell, davant del 86% que afirma no tenir vincles familiars amb residents de la ciutat veïna.
Quant al temps de residència a Andorra, s’observa que a més anys d’estada al país, més percentatge d’enquestats tenen algun vincle familiar amb persones de la Seu d’Urgell. Així, els que més declaren tenir familiars a la Seu d’Urgell són els nascuts a Andorra (el 20%) i els que viuen al país fa més de 16 anys ( el 16%).
Pel que fa a la nacionalitat, són els andorrans (el 21%) i els espanyols (el 14%) els que també tenen més relacions familiars a l’Alt Urgell. Segons l’estudi La immigració a Andorra (1) , en el conjunt de la població d’Andorra les relacions familiars es donen amb més freqüència entre persones dels països més propers, especialment entre Andorra i Espanya (sobretot Catalunya). Per tant, és freqüent que residents d’Andorra tinguin vincles familiars amb persones de la Seu.
|
|
Freqüències |
Percentatge |
Total |
858 |
100 |
Sí |
280 |
32,6 |
No |
578 |
67,4 |
Les relacions d’amistats amb persones de la Seu d’Urgell o comarca semblen ser més habituals entre enquestats que les relacions familiars.
Gairebé el 37% declara tenir amics a la ciutat veïna amb els quals es troba sovint, davant del 67% que afirma no tenir-hi vincles estrets d’amistat.
Com en el cas anterior, es donen diferències significatives quan s’analitza la pregunta amb la variable nacionalitat. Els andorrans (el 38%) i els espanyols (el 36%) són els que han afirmat en major proporció que tenen amics que viuen a l’Alt Urgell amb els quals hi tenen contacte regular.
|
Freqüències |
Percentatge |
Total |
858 |
100 |
Cada setmana |
23 |
2,7 |
1 o 2 cops al mes |
49 |
5,7 |
De tant en tant |
152 |
17,7 |
Mai |
635 |
74,0 |
La majoria d’enquestats (el 74%) declaren no anar mai a comprar a les botigues de la Seu d’Urgell o comarca davant d’una quarta part de persones enquestades que sí que hi van. Gairebé el 18% manifesta anar-hi esporàdicament, pel 6% és una activitat regular d’un cop o dos al mes i pel 3% esdevé un hàbit setmanal.
No s’observen diferències significatives quan s’analitza aquesta pregunta amb relació a les diferents variables sociodemogràfiques
|
|
Freqüències |
Percentatges |
Total |
858 |
100 |
Cada setmana |
20 |
2,4 |
1 o 2 cops al mes |
41 |
4,8 |
De tant en tant |
138 |
16,1 |
Mai |
658 |
76,7 |
Com es pot observar els percentatges de l’hàbit de comprar a les botigues de la Seu d’Urgell o comarca per part d’algun membre de la llar no difereixen gaire de les respostes del propi enquestat .
|
Freqüències |
Percentatges |
Total |
858 |
100 |
Cada setmana |
27 |
3,2 |
1 o 2 cops al mes |
79 |
9,2 |
De tant en tant |
257 |
30,0 |
Mai |
495 |
57,7 |
Si anteriorment s’ha observat que el 26% d’enquestats anaven a comprar a les botigues de la Seu, el 43% afirmen anar al mercat.
Segons altres estudis duts a terme pel CRES a la població d’Andorra, el mercat de la Seu d’Urgell és un punt important d’atracció pels residents d’Andorra, ja que es considera un motiu propici perquè la gent surti al carrer, perquè es relacioni, en definitiva perquè es fomentin les relacions socials.
L’hàbit de comprar al mercat és més estès entre les dones que entre els homes. El 3,5% d’elles declaren anar-hi cada setmana (davant del 3% dels homes), el 10% hi van un o dos cops (davant del 8% dels homes), el 35% hi van de manera esporàdica (davant del 26% dels homes) i el 52% afirma no tenir-hi l’hàbit (davant del 63% dels homes).
Segons edat, s’observa una diferència clara entre els més joves i els altres grups de edat. Mentre que els enquestats de 18 a 24 anys afirmen, en el 28% dels casos, anar al mercat de la Seu d’Urgell, els enquestats de les altres franges ho afirmen en el 43%-44% dels casos. Si bé, sembla ser una activitat més preferida per la població de més de 25 anys, també s’observen diferències quan a la periodicitat. Els enquestats majors de 55 anys van al mercat de manera més regular en major percentatge que els enquestats d’altres grups d’edat (el 6,5% declara anar-hi setmanalment davant del 2% dels que tenen 25 a 39 i de 40 a 54 anys) i els enquestats de 25 a 55 anys van de manera més esporàdica. Una de les raons d’aquesta diferència pot trobar-se en la variable temps, ja que dins del grup d’edat de més de 55 anys es troben les persones jubilades, que disposen de més temps per oci, per fer compres, etc.
|
Freqüències |
Percentatges |
Total |
858 |
100 |
Cada setmana |
31 |
3,7 |
1 o 2 cops al mes |
68 |
7,9 |
De tant en tant |
233 |
27,1 |
Mai |
526 |
61,3 |
En aquest cas, tampoc les dades difereixen gaire en comparació amb la resposta que han donat els enquestats. Es pot observar que persones properes a l’enquestat (en el sentit que són membres de la mateixa llar) afirmen anar al mercat de la Seu d’Urgell en el 39% dels casos, davant del 61% que ha manifestat no anar-hi mai.
Dins del temps d’oci, són diverses les activitats que una persona pot fer. En aquest apartat, s’ha demanat als enquestats si hi ha el costum de desplaçar-se a la Seu d’Urgell o comarca per passejar, per anar a bars o restaurants o per sortir a la nit.
Els resultats mostren que l’activitat per la qual els enquestats estan més disposats a anar a la Seu o comarca és el passeig; que de vegades es tradueix en l’acció de “caminar” o d’altres vegades en el fet de “passar el dia”. Així, el 42% la població enquestada afirma anar-se’n a la ciutat veïna a passejar davant del 58% que no hi va mai.
L’Alt Urgell també és un lloc escollit per anar de bars o restaurants pel 18% dels enquestats, davant del 82% que no hi va mai. I en darrer lloc, en proporció bastant més baixa que en els casos anteriors, el 6% dels enquestats afirmen anar a pubs o discoteques de la zona veïna.
|
Freqüències |
Percentatges |
Total |
858 |
100 |
Cada setmana |
25 |
3,0 |
1 o 2 cops al mes |
48 |
5,6 |
De tant en tant |
287 |
33,4 |
Mai |
498 |
58,0 |
En relació amb la periodicitat de les activitats esmentades anteriorment, s’observa que el 42% dels enquestats que afirmen anar a la Seu d’Urgell o comarca a passejar està composat pels que hi van de manera esporàdica, el 33%; pels que hi van mensualment (un o dos cops), el 6%, i pels qui hi van setmanalment, el 3%.
Pel que fa a les variables sociodemogràfiques, s’aprecia una relació significativa amb els anys de residència i amb la parròquia on viu l’enquestat. En primer lloc, els enquestats que porten 5 o menys anys residint a Andorra prenen més l’opció d’anar a passejar o de passar el dia a la Seu i comarca, que els que hi porten més temps (el 72% va a passejar a la Seu davant del 41% dels que residents de 6 a 15 anys, el 40% dels residents de més de 16 anys i el 39% dels nascuts a Andorra). Potser el fet que hom sigui nouvingut (si més no relativament, en funció de l’antiguitat) comporta tenir un estímul inicial per conèixer tant el Principat com els paratges propers (tot i que siguin a l’estranger) i les ciutats de més anomenada de l’entorn. Amb el temps, però, la progressiva integració a la vida social i quotidiana d’Andorra i la pèrdua de la novetat, poden fer que les persones restin més al Principat.
En segon lloc, els enquestats que viuen a St. Julià, en tant que estan més a prop de la frontera, també opten en més proporció per anar a la comarca veïna a passejar que els residents de les altres parròquies (el 50% dels enquestats que viuen a St. Julià davant del 44% dels que viuen a Andorra la Vella, el 43% dels que viuen a Encamp, el 38% dels que viuen a Escaldes, el 37% dels que viuen a Canillo i el 36% dels que viuen a Ordino).
|
Freqüències |
Percentatges |
Total |
858 |
100 |
Cada setmana |
9 |
1,1 |
1 o 2 cops al mes |
23 |
2,7 |
De tant en tant |
122 |
14,2 |
Mai |
704 |
82,0 |
El 18 % dels enquestats que afirmen anar als bars i restaurants de la comarca veïna està integrat pel 14% dels que declaren anar-hi esporàdicament, el 3% que hi van regularment, l’1% hi van regularment. No s’observen diferències significatives quan s’analitza aquesta pregunta amb relació amb les diferents variables sociodemogràfiques, tret de l’estat de convivència. En aquest cas, s’aprecia que els enquestats que estan en parella sense fills, van en més proporció a algun bar o restaurants a la Seu o comarca que els que tenen altres situacions de convivència (el 21% davant del 16% de les parelles amb fills i del 14% dels enquestats que viuen sols).
|
Freqüències |
Percentatges |
Total |
858 |
100 |
Cada setmana |
1 |
0,2 |
1 o 2 cops al mes |
2 |
0,2 |
De tant en tant |
44 |
5,2 |
Mai |
810 |
94,4 |
En aquest qüestió, són pocs els casos que afirmen sortir a la nit per la Seu d’Urgell o comarca. Els que hi surten (gairebé el 6%), destaquen els enquestats de les franges més joves (de 18 a 24 i de 25 a 39), tot i que al tractar-se percentatges tan petits les diferències en relació amb l’edat no són prou significatives.
|
Freqüències |
Percentatges |
Total |
858 |
100 |
Cada setmana |
0 |
0,0 |
1 o 2 cops al mes |
0 |
0,0 |
De tant en tant |
29 |
3,4 |
Mai |
829 |
96,6 |
La majoria dels enquestats (gairebé el 97%) declaren que no acostumen a fer cap activitat cultural (cursos, xerrades) a la ciutat o comarca veïna. Al nostre parer poden ser diverses les raons per les quals els residents a Andorra no es desplacen a la zona veïna: per qüestions de mobilitat i distància (el fet d’agafar vehicle o transport públic per assistir-hi), per l’oferta cultural que hi ha al país, que abasta diferents gustos, diferents edats, etc. i que en definitiva és molt més gran que la que hi ha a la Seu d’Urgell i voltants, atès que és una ciutat amb molta menys població que Andorra.
|
Freqüències |
Percentatges |
Total |
858 |
100 |
Cada setmana |
9 |
1,0 |
1 o 2 cops al mes |
13 |
1,5 |
De tant en tant |
69 |
8,0 |
Mai |
768 |
89,5 |
Com es pot observar, tot i que el percentatge d’enquestats que van a la Seu d’Urgell o comarca a fer activitats esportives és també petit (10%), és major que el percentatge d’enquestats que van a les activitats culturals. Pensem que un dels punts atractius de la Seu d’Urgell és la sensació d’estar en un entorn tranquil amb obertures de mires (en contraposició de la sensació d’estar enclaustrat entre les muntanyes) i amb zones peatonals que propicien el passeig i la pràctica d’activitats esportives. Per aquesta raó, hi ha més població que hi va per fer activitats relacionades amb el lleure i l’esport, que activitats de tipus cultural.
|
Freqüències |
Percentatges |
Total |
858 |
100 |
Sí |
185 |
21,5 |
No |
619 |
72,2 |
Ns/nc |
54 |
6,3 |
Gairebé una quarta part dels enquestats es mostren favorable a la idea d’anar a viure a la Seu d’Urgell, davant de la tercera part que manifesten no atraure’ls la idea de traslladar-se. Dels enquestats que estarien disposats a anar-se’n a viure destaquen els que viuen sols (el 26%) i els que viuen en parella sense fills (el 23%) davant dels enquestats que tenen altres formes de convivència (el 19% dels que viuen en parella amb fills; el 19% que viuen amb la família d’origen).
|
Responents |
Percentatges |
Total |
185 |
100 |
És un poble molt tranquil |
67 |
36,1 |
El paisatge és molt maco, amplitud de mires |
38 |
20,8 |
Tot és més barat |
18 |
9,8 |
M'agrada la Seu d'Urgell (tot en general) |
17 |
9,1 |
L’habitatge és més barat |
11 |
6,1 |
M'agrada l'ambient , la gent |
7 |
3,8 |
És un poble bonic |
6 |
3,2 |
Té més espais verds, més zones per passejar |
6 |
3,4 |
Aniria a la Seu si trobés feina |
6 |
3,5 |
Té millor clima; hi ha més sol |
4 |
2,0 |
Hi ha més qualitat de vida |
3 |
1,8 |
No m'importaria viure a la |
3 |
1,7 |
Perquè és Espanya; sóc espanyol |
1 |
0,6 |
Altres raons |
14 |
7,8 |
Ns/nc |
1 |
0,6 |
Taula multiresposta: els enquestats en aquesta pregunta podien donar fins a tres respostes. Nº de respostes: 202. Per tant al ser una taula conjunta la suma dels percentatges és més gran que 100.
Les principals raons apuntades per anar a viure a la Seu d’Urgell o comarca fan referència en primer lloc, a la tranquil·litat (el 36%), en segon lloc, a l’entorn natural - el paisatge, l’obertura de la vall que dóna una sensació “d’amplituds de mires”- (21%) i en tercer lloc, al diferencial de preus, sobretot pel que fa a l’habitatge.
Altres aspectes apreciats del poble veí és la seva gent (el 4%), la disponibilitat d’espais verds públics i nombroses zones per passejar (3%), i el seu clima (en relació amb que fa més calor i que hi ha en general més bonança que a Andorra).
En definitiva, la majoria dels aspectes més valorats de la Seu d’Urgell fan a al·lusió a la qualitat de vida.
|
Responents |
Percentatges |
Total |
619 |
100 |
M'agrada Andorra |
187 |
30,2 |
Em trobo bé a Andorra |
170 |
27,4 |
No m'agrada la Seu d'Urgell |
99 |
15,9 |
És massa petit, hi ha poques coses per fer; és avorrit |
43 |
7,0 |
Tinc la feina a Andorra |
31 |
5,1 |
No m'agrada el clima de la Seu d’Urgell |
26 |
4,1 |
No m'agrada fer cues |
14 |
2,3 |
Sóc d'Andorra |
13 |
2,1 |
No m'ho he plantejat mai |
11 |
1,8 |
Tinc la família a Andorra |
7 |
1,1 |
Hi ha més seguretat a Andorra |
5 |
0,7 |
És massa tranquil |
5 |
0,8 |
No té cap avantatge viure a la Seu |
4 |
0,7 |
La situació econòmica i laboral és pitjor que la d’Andorra |
2 |
0,3 |
No m'agradaria ser fronterer |
1 |
0,1 |
Per qüestions fiscals |
1 |
0,2 |
Perquè és Espanya; sóc espanyol |
1 |
0,1 |
No m'agrada canviar de lloc |
1 |
0,1 |
La sanitat d'Andorra és millor |
1 |
0,1 |
Altres raons |
12 |
1,9 |
Ns/nc |
24 |
3,9 |
Són diverses les raons per les quals la majoria d’enquestats no anirien a viure a la Seu o comarca. Les més anomenades fan al·lusió al fet que Andorra és un país que agrada (el 30%), és un país en el qual els enquestats es troben bé (el 27%) i és el lloc on es té la feina (5%). Altres respostes fan referència al fet que la Seu d’Urgell no agrada (16%) o que és un poble petit amb poques coses per fer (7%). La seguretat, és una aspecte que també s’aprecia entre els enquestats, i tot i que en aquest cas el percentatge dels qui l’han anomenat és baix, és present en altres Observatoris fets pel Cres (2) quan es demana la valoració del país en general.
Peu de pàgina (1) Batalla, J; Casals,M; Micó, J.R (2004): La immigració a Andorra. Centre de Recerca Sociològica. Pagès Editors.(2) L’Observatori. Centre de Recerca Sociològica . http://www.iea.ad/cres/observatori/observatori.html
