Valors de la societat
1.- Creu que la societat andorrana és molt, bastant, poc o gens...?


La majoria de la població considera que la societat andorrana és molt o bastant conservadora (80%), classista (69%) i solidària (59%), mentre que la consideració de religiosa està més dividida (un 47% creu que ho és molt o bastant i un 43% poc o gens). Per altra banda, majoritàriament es considera que es poc o gens conflictiva (86%), i racista (71%); un 50% també opina que és poc o gens tolerant (davant el 45% que pensa el contrari), i també es tendeix a pensar que és poc democràtica (47% poc o gens i 40% molt o bastant).
1.1.- Democràtica
Un 32% de la població considera que la societat andorrana és bastant democràtica i un 8% molt democràtica, mentre que un 36% la considera poc democràtica i un 11% gens democràtica.
Respecte anys anterior podem veure que ha disminuït la proporció d’aquells que pensen que és molt o bastant democràtica, passant d’un 53% l’any 2002 a un 40% actualment. Paral·lelament augmenta la proporció de persones que consideren la seva societat com a poc o gens democràtica (35% al 2002 al 47% del 2006), encara que en relació al 2005 la tendència crítica sembla frenar-se i estabilitzar-se.
Creu que la societat andorrana és democràtica? Comparativa per anys
Trobem que hi ha més homes que consideren que la societat andorrana és molt o bastant democràtica (46% dels homes pel 33% de les dones), però també hi ha un percentatge molt més elevat de dones que no ha respost aquesta pregunta (18,4% respecte el 7,7% dels homes).
Per edats no podem trobar diferències estadísticament significatives, però sembla que aquells que es mostren més pessimistes són els joves de 25 a 39 anys (52%), mentre que els que consideren més democràtica la seva societat són els majors de 55 anys.
En funció dels estudis podem considerar que són els que tenen estudis universitaris els que afirmen que la societat andorrana és molt o bastant democràtica (52,2%), mentre que entre els que la consideren poc o gens destaquen els individus amb estudis secundaris o de formació professional (52,3%).
Segons l’ocupació els que diuen en major proporció que Andorra té una societat molt o bastant democràtica són els directius, propietaris i comandaments intermedis (55%), i els que menys ho diuen són els treballadors no qualificats (25,5%).
1.2.-Conservadora Una gran majoria de la població (80%) pensa que la societat andorrana és molt o bastant conservadora, mentre que un 15,5% pensa que no ho és.
Comparativament, si tenim en compte els resultats d’observatoris anteriors, podem dir que la població es manté força estable pel que fa a considerar la seva societat com a molt o bastant conservadora, ja que al 2002 ho pensava el 77%, al 2003 un 81%, al 2005 un 79% i actualment un 80%.
Creu que la societat andorrana és conservadora? Comparativa per anys

Comparant en funció de les característiques de la població, en tots els casos l’opinió que la societat andorrana és conservadora és majoritària, destacant que ho pensen en percentatges més elevats els homes (82% respecte el 77,5% de les dones), els individus de 40 a 54 anys, els de nacionalitat francesa (94%), les persones que tenen estudis universitaris (86%) i les persones ocupades en treballs més qualificats com professionals tècnics i similars (86%) i directius, propietaris i comandaments intermedis (84%).
1.3.- Tolerant
Un 50% de la població considera que la societat andorrana és poc o gens tolerant, pel 45% que pensa que ho és molt o bastant.
Observant els resultats obtinguts en d’altres observatoris veiem, que tot i que els valors s’han mantingut força estables en anys anteriors, actualment ha disminuït el percentatge de persones que considera que la societat andorrana és molt o bastant tolerant. D’aquesta manera s’ha passat del 53,8% de l’any 2002 al 45% del 2006. El salt del 2006 és important, perquè trenca la lògica de variacions curtes dels altres anys. Tanmateix, sembla ser la continuació d’un canvi de tendència a ser més crític en aquest aspecte, que ja es va advertir en el 2005.
Creu que la societat andorrana és tolerant? Comparativa per anys.

Les persones que tenen entre 40 i 55 anys (50,5%) i els majors de 55 anys (45,5) pensen en major proporció que la societat andorrana és molt o bastant tolerant. Ens trobem amb el mateix amb el col·lectiu d’altres nacionalitats (57%) i els francesos (54%) i amb les persones amb estudis universitaris (50%). En funció de l’ocupació, destaca una major proporció dels directius, propietaris i comandaments intermedis (57%) que consideren que la societat andorrana és tolerant.
1.4.- Religiosa
Un 47% de les persones enquestades pensen que la societat andorrana és molt o bastant religiosa, un 44% pensa que ho és poc o gens i un 9% no es pronuncia sobre aquest tema (ns/nc).
Mirant les dades d’altres anys podem veure que les proporcions dels que consideren que la societat andorrana és molt o bastant religiosa i els que pensen el contrari, s’han mantingut bastant estables, amb una lleugera tendència a disminuir percentualment aquells que consideren la primera opció. De fet, les dades del 2006 semblen retornar a una situació similar a la que hi havia entre 2002 i 2003, després de salvar els resultats de 2005, que apuntaven a una major percepció de secularització en la societat andorrana.
Creu que la societat andorrana és religiosa? Comparativa per anys.

Si relacionem les respostes obtingudes en aquesta pregunta amb les variables sociodemogràfiques de sexe i edat no trobem relacions estadísticament significatives que ens permetin parlar d’opinions diferents entre homes i dones o joves i grans.
Per nacionalitat veiem que són els francesos i els espanyols aquells que consideren en major percentatge que la societat andorrana és molt o bastant religiosa (el 62% dels francesos i el 49% dels espanyols).
En funció de l’ocupació són els treballadors del comerç, l’hoteleria i serveis personals, els que en major percentatge veuen la societat andorrana com a molt o bastant religiosa (61%), mentre que entre els estudiants i d’altres situacions són els que afirmen amb més percentatge el contrari (63%).
1. 5.- Conflictiva
La gran majoria de la població (86%) considera que la societat andorrana és poc o gens conflictiva, i només un 10% considera que ho és molt o bastant.
En els valors obtinguts per aquesta pregunta en anteriors observatoris, veiem que de forma molt estable i majoritària la població ha anat considerant que la societat andorrana és poc o gens conflictiva. Podem parlar fins hi tot d’una certa tendència a que disminueixi el tant per cent d’enquestats que consideren que Andorra té una societat molt o bastant conflictiva. En aquest sentit, doncs, la percepció seria com més va més positiva.
Les persones amb estudis secundaris o de formació professional diuen en major proporció que la resta (87%) que la societat andorrana és poc o gens conflictiva. Per la resta de variables les diferències observades no són significatives.
Creu que la societat andorrana és conflictiva? Comparativa per anys.

1.6.- Racista
La majoria de persones enquestades (72%) creu que la societat andorrana no és racista, mentre que un 24% considera que ho és bastant o molt.
Si ens fixem amb les dades enregistrades anteriorment veiem que els percentatges es mantenen pràcticament igual, amb l’excepció del 2002, on trobem uns percentatges superior de gent que considera la societat andorrana com molt o bastant racista (un 31,3% respecte el 24,2% actual).
Creu que la societat andorrana és racista? Comparativa per anys.

En funció de l’edat sembla que les persones de més edat són les que diuen en menor proporció que la societat andorrana no és racista (un 20% pels enquestats de més de 55 anys per un 24% dels que tenen entre 40 i 54 anys, un 28% dels que tenen entre 25 a 39 anys i un 25% pels menors de 24 anys), però també són els que menys han respost.
Segons el nivell d’estudis acabats per l’enquestat veiem clarament que aquells que en major proporció consideren la societat andorrana com a molt o bastant racista són el col·lectiu amb estudis universitaris amb un 32% respecte el 23% dels que tenen estudis intermedis o de formació professional i el 19% dels que tenen estudis primaris o no tenen estudis.
Per ocupacions laborals destaca que un 37% dels professionals tècnics i similars i un 33% dels estudiants i d’altres situacions consideren que la societat andorrans és molt o bastant racista (són els grups que més ho afirmen).
Per nacionalitats, els andorrans (27%) i els espanyols (un 25%) són els que més consideren que la societat andorrana és molt o bastant racista, mentre que el col·lectiu dels portuguesos i el grup “d’altres” són els que menys (amb un 16%, tot i que es interessant remarcar que hi ha més d’un 6% de no resposta en aquests col·lectius, mentre que en el grup de andorrans, espanyols i francesos, la no resposta és pràcticament inexistent).
Un 59% dels enquestats consideren que la societat andorrana és molt o bastant solidària, contràriament un 36% considera que ho és poc o gens.
En aquest cas només podem establir la comparació amb les dades obtingudes en l’Observatori del 2005, on un 65% considerava la societat andorrana com a molt o bastant solidària. Així doncs podem dir que hi ha una disminució percentual de població que considera aquesta opció.
En funció de les diferents variables sociodemogràfiques només trobem significació estadística respecte la nacionalitat, el nivell d’estudis i l’ocupació actual. D’aquesta manera veiem que aquells que consideren en major percentatge que la societat andorrana és solidària són els andorrans (63%) i els d’altres nacionalitat (65%), i per contra trobem que els espanyols i els francesos són els que han respost en major proporció que consideren la societat andorrana com a poc o gens solidària (38% i 51% respectivament)
Segons el nivell d’estudis veiem que és entre els que tenen estudis primaris o bé no tenen estudis on hi ha un major percentatge d’individus que consideren que la societat on viuen és molt o bastant solidària, amb un 63%. Per contra aquells que manifesten una posició contrària són els que tenen estudis superiors o universitaris, que amb un 42% afirmen considerar la societat andorrana com a poc o gens solidària.
Finalment segons l’ocupació dels enquestats podem observar que són els col·lectius de jubilats (77%), les mestresses de casa (65%), els directius, gerents i comandaments intermedis (60%) i els treballadors del comerç, hoteleria i serveis personals (60%) aquells que veuen la societat andorrana com a molt o bastant solidària. Per contra els professionals tècnics i similars són els que percentualment consideren en major proporció poc o gens solidària la societats andorrana.
Creu que la societat andorrana és solidària? Comparativa per anys.

1.8.- Classista
Hem pogut observar que pràcticament un 69% dels individus enquestats consideren que la societat andorrana és molt o bastant classista.
Comparativament, els resultats de 2006 mantenen la línia predominant en el període 2003-2006 (situant-se la percepció de classisme al voltant del 70% dels enquestats). Cal remarcar, però, el salt perceptiu que es produí el 2003, quan en relació al 2002 la percepció de classisme es va incrementar en més de 20 punts percentuals. Per tant, els resultats de 2006 continuen lluny de la situació del 2002, i refermen la tendència que es dóna d’aleshores ençà.
Si relacionem aquesta pregunta amb les variables sociodemogràfiques no podem parlar de relacions estadísticament significatives per sexe o edat. Per nacionalitat podem dir que són els individus del col·lectiu espanyol i francès els que consideren en major percentatge que la societat andorrana és classista amb un 75% i 73% respectivament.
En funció dels estudis veiem que són els que tenen el nivell més baix (primaris o sense estudis) aquells que en menor proporció consideren que la societat andorrana és classista (62% respecte el 72% dels que tenen estudis intermedis i també dels que tenen estudis superiors).
Els professionals tècnics i similars (85%) i els treballadors del comerç, l’hoteleria i serveis personals (78%) són els que diuen en major proporció que la societat andorrana és classista.
Creu que la societat andorrana és classista? Comparativa per anys.

2.-
Vostè diria que actualment la població d’Andorra és molt, bastant, poc o gents tolerant en relació a ...?
La major part de les persones enquestades (77%) consideren que la població d’Andorra és tolerant amb les relacions sexuals prematrimonials i un 60% també considera que la població és tolerant amb els costums dels estrangers. Per contra la majoria de la població considera que a Andorra són poc o gens tolerants amb el consum de drogues il·legals (66%), amb l’avortament (66%) i amb l’homosexualitat (55%).
2.1.- Relacions prematrimonials
Com hem vist en la taula anterior podem dir que una gran majoria dels enquestats (77,3%) consideren que la població d’Andorra és molt o bastant tolerant amb les relacions sexuals abans del matrimoni, mentre que un 7,8% considera que ho és poc o gens i un 15% no responen a aquesta pregunta.
Si comparem els resultats d’aquest Observatori amb els obtinguts en el realitzat el 2005, podem veure que ha disminuït percentualment el percentatge d’enquestats que consideren que la població d’Andorra és tolerant pel que fa a les relacions sexuals abans del matrimoni. D’aquesta manera es passa del 82% del 2005 al 77% actual. La disminució, però, no és massa elevada, i a més queda en part contrarestada per la minva també dels qui pensen que és poc o gens tolerant envers la qüestió plantejada (passen del 12% al 8%), i l’increment dels qui no es defineixen (el “Ns/Nc” passa del 6% al 15%). En termes globals, doncs, podríem dir que la distribució seria similar a la de l’any 2005, per bé que en l’actualitat sí es detecta un major nombre d’indecisos.
No s’observen diferències significatives en relació a la variable sexe. Per grups d’edat veiem que aquells que consideren més tolerant la societat andorrana amb les relacions sexuals prematrimonials són els enquestats de menys edat (un 88% entre aquells que tenen de 25 a 39 anys per un 66,3 d’aquells que tenen més de 55 anys), cosa que vindria a confirmar la major percepció de tolerància per part dels joves, fenomen associat a la tradicionalment major liberalitat de plantejaments juvenils (fenomen que es dóna arreu dels països del nostre entorn).
Pel que fa a les nacionalitats veiem que entre els francesos i els andorrans (en els dos casos gairebé un 83%), trobem el tant per cent més elevat d’enquestats que consideren que Andorra és molt o bastant tolerant amb les relacions sexuals prematrimonials. Contràriament, els espanyols amb un 71% són els que ho consideren en menor proporció.
Si ens fixem en els nivell d’estudis, podem afirmar que aquells que tenen estudis universitaris són els que mostren més clarament estar d’acord en què la societat andorrana és bastant o molt tolerant amb les relacions sexuals prematrimonials, ja que ho ha respost un 84%. L’augment de la percepció de tolerància en proporció directa al nivell d’estudis és també similar al que passa a altres països, i ens podria permetre explicar en part el posicionament de les diferents nacionalitats, vist en el paràgraf anterior.
Finalment relacionant aquest pregunta amb l’ocupació actual de l’enquestat podem veure que aquells que en major percentatge consideren que la societat andorrana és tolerant amb les relacions sexuals prematrimonials són els estudiants i el personal administratiu i similars amb un 86% i un 85% respectivament. Per contra aquells que menys ho consideren són els jubilats (60%) i els treballadors no qualificats (70%).
Diria que la població d’Andorra és molt, bastant, poc o gens tolerant en relació a les relacions sexuals abans del matrimoni?

2.2.- Consum de drogues il·legals
Tan sols un 18% dels enquestats consideren que la societat andorrana és molt o bastant tolerant amb el consum de drogues il·legal. Per contra el 66% considera que ho és poc o gens i un 16% no es pronuncia al respecte.
Comparant aquestes dades amb les obtingudes el 2005, podem veure que hi ha hagut una disminució del percentatge d’individus enquestats que consideren que la societat andorrana no és tolerant amb el consum de drogues il·legals. D’aquesta manera es passa d’un 76% al 66% actual (minva matisada per l’increment d’indecisos; en canvi, els que perceben molta o bastant tolerància creixen només en 4 punts percentuals -del 14% al 18%-)..
Entre els homes i els enquestats més joves trobem que augmenta la percepció de que la població d’Andorra és tolerant amb el consum de drogues il·legals. D’aquesta manera els homes ho creuen en un 23% respecte el 13% de les dones, i els joves de 18 a 24 anys un 33% respecte el 10% dels que tenen més de 55 anys.
Les persones amb estudis primaris (10%) diuen en menor proporció que la resta de nivells d’estudis (19% pels universitaris i 22% pels que tenen estudis intermedis o de formació professional) que la població és tolerant respecte el consum de drogues il·legals.
Si ens fixem en la variable ocupació, podem considerar que són els estudiants i els directius, gerents o comandaments intermedis, aquells que en major proporció tenen la percepció que la societat de referència és molt o bastant tolerant amb el consum de drogues il·legals (29% i 23% respectivament).
Diria que la població d’Andorra és molt, bastant, poc o gens tolerant en relació al consum de drogues il·legals?

2.3.- L’avortament
Un 13% de les persones enquestades consideren que la societat andorrana és tolerant amb l’avortament, mentre que un 66% pensa que no ho és, i un 21,2% no s’ha definit.
Comparativament amb els resultats de l’any 2005, el més destacable és una disminució del percentatge d’individus que consideren la societat andorrana tolerant amb la pràctica de l’avortament, i un augment d’enquestats que no contesten a aquesta pregunta. De totes maneres, malgrat la lleugera tendència a percebre menys tolerància, ens falta perspectiva per poder-la confirmar, i ara com ara, estaríem més aviat en una situació de relativa estabilitat de la distribució de les percepcions en aquesta qüestió.
En funció de l’edat veiem que els més joves tendeixen a percebre una major tolerància respecte el tema de l’avortament que no entre els enquestats més grans. El mateix passa amb els col·lectius de nacionalitat andorrana i francesa, ja que consideren amb major proporció que la resta de nacionalitats (17 i 21% respectivament) que es troben en una societat tolerant respecte el tema tractat.
Les persones amb menor nivell d’estudis són les que diuen en menor proporció (8%) que la població és tolerant amb l’avortament (proporció que entre els altres nivells d’estudis es situa entre el 12 i el 22%).
Per ocupacions, els professionals tècnics i similars (27%) i els directius, gerents i comandaments intermedis (25%), són els que diuen en major proporció que la població és tolerant amb l’avortament, i els treballadors de la indústria, construcció i agricultura i els jubilats són els que ho diuen en menor proporció (10% i 3% respectivament).
Diria que la població d’Andorra és molt, bastant, poc o gens tolerant en relació a l’avortament?

2.4.- L’homosexualitat
En relació a l’homosexualitat, un 28% dels enquestats considera que la població d’Andorra és tolerant, però un 55% diuen que no i un 17% no respon.
Respecte l’Observatori del 2005 podem dir que ha disminuït notablement el percentatge de població que percep com a tolerat la societat andorrana respecte aquest tema. Concretament passem d’un 36% al 28% actual, tot i que els que els que pensen que no ho és pràcticament s’han mantingut, ja que també ha augmentat la proporció dels que no han respost.
En funció de les variables sociodemogràfiques podem destacar que els enquestats de 25 a 39 anys són els que perceben la societat com a més tolerant respecte l’homosexualitat.
De la mateixa manera són els individus amb nacionalitat francesa, andorrana i d’altres nacionalitat (entre un 30 i un 40%) aquells que manifesten creure en major proporció que la societat és tolerant amb l’homosexualitat.
També podem observar que aquells que tenen estudis universitaris i els que tenen ocupació de directius gerents o comandaments intermedis, són els que més confiança mostren en pensar que la societat és tolerant respecte l’homosexualitat.
Diria que la població d’Andorra és molt, bastant, poc o gens tolerant en relació a l’homosexualitat?

2.5.- Costums dels estrangers o altres grups ètnics
En aquest tema trobem una majoria del 60% dels enquestats que consideren que la població andorrana és tolerant pel que fa a les pràctiques o costums dels estrangers. En contra trobem un 33% que considera que no s’és tolerant i un 7% que no respon.
Si comparem les dades actuals amb les de l’Observatori del 2005, podem dir que la diferència més notable és la disminució d’individus que consideren que la societat andorrana és poc o gens tolerant. Per altra banda trobem un augment de persones que no donen cap resposta davant aquesta pregunta. En qualsevol cas, però, les variacions són tan minses que no apunten una tendència clara, de manera que haurem d’esperar a propers observatoris per veure com evoluciona aquesta percepció.
En funció de l’edat de l’enquestat podem dir que quan més joves menys percepció hi ha de que la població és tolerant amb els costums dels estrangers (53% dels més joves respecte el 60% dels que tenen 55 anys o més).
Diria que la població d’Andorra és molt, bastant, poc o gens tolerant en relació als costums dels estrangers o altres grups ètnics?



