La gran majoria de la població (entre un 94% i un 95%) considera molt greu o bastant greu els diferents tipus de violència domèstica (física, sexual o psicològica),(1) i només un 3% ho considera poc greu. Els resultats són similars als registrats en l’enquesta de percepció de la població d’Andorra sobre la violència domèstica l’any 2004 (entre un 93% i un 96% ho considerava greu o molt greu); a Espanya també una gran majoria de la població (entre el 92% i el 98%) considera molt o bastant greu els diferents tipus de violència.(2)
Les diferències en funció de les diferents variables sociodemogràfiques no són significatives ja que en tots els casos la gran majoria qualifica la violència domèstica de greu o molt greu.

2.- Quines són, al seu parer, les persones, les organitzacions i/o institucions que més poden ajudar a una persona que es víctima de violència domèstica?

En demanar per quines organitzacions o persones es considera que més poden ajudar a les víctimes de violència domèstica, les persones enquestades podien donar fins a tres respostes, i per aquest motiu els percentatges sumen més de 100. En conjunt gairebé el 43% esmenta la policia, i en segon lloc es considera que el Govern (27%) i les associacions de dones (27%) són les entitats que més poden ajudar les víctimes. Un 15% esmenta els serveis socials, un 13% els psicòlegs i un 11% la batllia. En menor proporció es considera que es poden ajudar millor des de l’àmbit privat: la família (7%), els amics (2%), etc.

Aquesta confiança en la policia i en les associacions de dones, també s’observava en l’enquesta de l’any 2004 (eren les dues respostes amb més percentatge, amb un 38% i un 29% respectivament), però a diferència d’aquells resultats ha augmentat la proporció de persones que consideren que el Govern és qui més pot ajudar les víctimes (un 15% esmentava les institucions públiques) i ha disminuït de forma important la proporció dels que esmenten la família (25%).
Els homes diuen en major proporció que les institucions que més poden ajudar les víctimes de violència domèstica són la policia (45% dels homes pel 39% de les dones) i el Govern (33% dels homes pel 21% de les dones), mentre que les dones esmenten en percentatges més alts que els homes les associacions de dones (29% de les dones pel 25% dels homes) i els serveis socials (18% de les dones pel 13% de les dones).
Per edats els més joves diuen en major proporció que és la policia, les associacions de dones i els psicòlegs els que més poden ajudar les víctimes de la violència domèstica, mentre que les persones de 25 a 54 anys són les que diuen en major proporció que és el Govern, i els majors de 55 anys són els que menys han contestat (25% Ns/Nc) i per això les proporcions de les diferents respostes són inferiors.

3.- Creu que Andorra sobre aquest tema està més, igual o menys sensibilitzada que la resta dels països del voltant?

Un 39% de la població pensa que a Andorra s’està igual de sensibilitzat sobre la violència domèstica que en els països veïns i un 36% pensa que Andorra està menys sensibilitzada, mentre que un 9% considera que n’està més. En relació a l’enquesta de l’any 2004, ha disminuït la proporció dels que diuen que Andorra està menys sensibilitzada o igual (eren un 48% i un 41% respectivament), i ha augmentat lleugerament la proporció dels que pensen que Andorra està més sensibilitzada, encara que també destaca que hi ha més persones que no han respost.

4.- Creu que les següents institucions d'Andorra estan molt, bastant, poc o gens implicades en la lluita contra la violència domèstica?

Més de la meitat de la població creu que les associacions de dones (60%), la policia (52%) i l’hospital (51%) estan molt o bastant implicats en la lluita contra la violència domèstica. Un 48% també pensa que la batllia hi està molt o bastant implicada, un 44% opina el mateix dels serveis socials, i en menor proporció diuen que s’hi impliquen molt o bastant les institucions religioses (31%), destacant que en aquest cas un 44% no ha respost. En tots els casos ho afirmen en major proporció els homes (tot i que la relació no és sempre significativa), els més joves, les persones amb estudis secundaris o universitaris i de nacionalitat andorrana.

5.- Vostè creu que les dones, en general, tenen suficient informació sobre la forma d’actuar i exercir els seus drets respecte aquest tipus d’agressions?

La majoria de les persones enquestades (53%) pensen que les dones no tenen suficient informació sobre com actuar i exercir els seus drets davant la violència domèstica, mentre que el 35% creu que sí tenen aquesta informació (un 12% no ha respost). L’any 2004 els resultats a la mateixa pregunta eren similars, encara que lleugerament superiors tant en la resposta afirmativa com en la negativa, degut a que en aquell moment només un 4% no va respondre (un 58% de la població creia que les dones no tenien suficient informació sobre com actuar i exercir els seus drets quan són víctimes de maltractaments, mentre que un 38% considerava que sí tenien suficient informació).
Les dones diuen en major proporció que no tenen suficient informació sobre com actuar davant aquestes agressions (el 57% de les dones pel 50% dels homes). Per edats, els que tenen entre 40 i 54 anys (58%) i els més joves (56%), diuen en major proporció que les dones no tenen suficient informació, mentre que els més grans són els que menys han respost (21% de “Ns/Nc”).

En relació a la formació, els que tenen estudis primaris (59%) i universitaris (62%) són els que han dit amb més freqüència que les dones no tenen prou informació, tot i que els primers també tenen més proporció de no resposta. En la resta de variables les diferències no són significatives o són degudes a l’efecte de les diferències per edat.

6.- Coneix vostè, en el seu entorn proper, algun cas de maltractaments físics o psicològics a dones, a homes, a nens o a gent gran?

ç

En demanar si en l’entorn proper coneixen algun cas de maltractaments físics o psicològics, destaca que aproximadament un 13% coneix algun cas de maltractament a dones (tant de maltractament físic com psicològic). En menor proporció hi ha qui coneix algun cas de maltractaments a nens (aproximadament un 5%), a homes (un 4% maltractament psicològic i un menys d’un 2% maltractament físic) i a gent gran (entre un 1% i un 2%).

Aquestes dades no són casos registrats o denunciats de violència domèstica sinó els que la població coneix en el seu entorn, però indicarien que les dones són les principals víctimes dels maltractaments, i que en el cas dels homes són més víctimes de maltractament psicològic que físic. Entre els nens i la gent gran (tot i la poca incidència coneguda en aquest casos) també es percep que hi ha més maltractament psicològic.

Les respostes no presenten cap relació significativa en funció de les variables sociodemogàfiques de les persones enquestades, encara que les dones diuen en major proporció que coneixen algun cas de maltractament a dones i a nens, i els homes diuen amb més freqüència que les dones que coneixen algun cas de maltractament a homes. En general, els més joves també diuen que coneixen algun cas de maltractament en major proporció que el grup de més edat (excepte en demanar pels casos de maltractaments psicològics a gent gran), però les diferències tampoc són significatives.

Peu de pàgina

(1) La violència domèstica o intrafamiliar, engloba totes les formes d’agressió o maltractament entre els membres d’una família.

(2) CIS: Barómetro de marzo 2004 (estudio 2.558).